Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dilluns, 27 de febrer de 2017

VIA DELS ATEUS

DISSABTE, 25 DE FEBRER

Aquesta setmana  sortiré amb el Joan Carles i a diferencia de l’anterior vegada , si que tenim un objectiu concret, va fer-me diferents propostes, totes llamineres , i vaig escollir la via del Ateus de Montrebei, un lloc al que poques vegades trobo company per anar-hi.


Sortim a les set com tenim per costum i anem directes a Bellcaire per fer un bon esmorzar. Després carretera i manta fins el prat de Sant Lluis, on no hi ha cap cotxe, de fet encara no ha començat la temporada forta en aquest indret.
L’aproximació comença suau i planera però una vegada sota la vertical de la via, cal enfilar-se quasi pel dret fins una canal, pel camí hem trobat alguna fita.


La via no comença fins sobre una feixa, per tant cal superar un centenar de metres de canal fàcil però amb petites grimpades i sobretot molta pedra solta.
A les 10, 30 ja estem on creiem que comença la via, abans es veia un pitó, segons alguns comentaris de la xarxa, però ara no hi ha res, però el començament és evident, cal anar a cercar un diedre  vermell molt marcat.


La sort a fet que la primera tirada li toqui al Juan Carlos i  en poca estona i tres assegurances ben col·locades arriba a la reunió. Aquesta primera tirada no m’ha agradat, roca discreta i crostosa amb presa mes aviat arrodonida donen una sensació d’inseguretat en aquest primer tram.


La segona presenta un diedre vermell d’aspecte tètric en els seus primers metres, uns deu metres més amunt cal deixar-lo per anar a cercar una fissura a l’esquerra i paral·lela a aquest, el pas més difícil esta en aquest canvi de fissura. La resta de tirada és difícil però es deixa assegurar bé amb flotants.
Sembla que la roca comença a millorar (tot i que en el tram anterior no s’ha trencat res).


La tercera presenta un diedre perfecte i amb roca gris de primera, si ets capaç d’obrir-be es puja relativament bé, el pas més difícil està abans d’arribar a una savina que barra el pas pel diedre i t’obliga a sortir per placa a l’esquerra. Una vegada superada la dificultat baixa fins la reunió i la roca també perd consistència.


La quarta tirada  és un diedre de dalt a baix, amb roca molt bona fins quasi entrar a la reunió hi ha tres ponts de roca testimonials però es deixa assegurar . En el tram final quan la roca comença a desmerèixer he tingut un ensurt amb la darrera assegurança uns cinc metres per sota. S’ha trencat una presa de peu que per poc no m’envia a baix, per sort les preses de ma m’han ajudat a mantenir l’equilibri.


La cinquena tirada, segons la ressenya , és la tirada” cutre” de la via, per sort li ha tocat al Juan Carlos i ell amb tota tranquil·litat se l’ha treballat i en lloc de fer el darrer tram per darrera de l’agulla com diuen algunes ressenyes l’ha fet directe per l’esperó , hole!!!........


Si la primera part em feia patir per la roca dubtosa, aquesta tirada em tenia cohibit per la dificultat. Primer un pas aeri per agafar un parabolt, he posat un estrep per poder sortir millor, després cal fer un pas de decisió a la dreta que si falles t’estampes contra la reunió de la pendolada que fas. Un parell de moviments per arribar a un altre parabolt i seguidament agafar la llastra sospitosa per progressar fins la reunió amb uns moviments molt aeris però més fàcils del que podria semblar.


La reunió en els primers arbres de la feixa.
La darrera tirada , molt llarga, comença caminant pel bosc per anar a empalmar amb la via de l’Anglada i sortir per el mateix diedre, amb un arbre immens a mitja tirada que ens ha fet treure la motxilla a tots dos.


Ara ja estem al cim, cal remuntar per la carena fins trobar el camí que  ens durà a la gran fita que senyala el camí de baixada.
He escalat poques vegades a Montrebei, però tinc que reconèixer que és un tipus d’escalada que enganxa i no et deixa indiferent.

Una vegada al cotxe, baixem directes fins a Bellcaire on ens esperen les cerveses i les braves. 

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada