Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 2 de març de 2017

ESPERÓ DELS BOMBERS + EXCALIBUR

DIMECRES, 01 DE MARÇ

Com cada setmana hem quedat amb el Josep per sortir, però aquesta setmana compromisos familiars seus fan que no ens plantegem fer una escapada a terres de ponent , com tenim per costum. Tot i tenir ofertes engrescadores.
Per guanyar temps al rellotge ens decantem per baixar a la costa, concretament a la zona del Garra fon en poc espai tenim diferents opcions .
La meva proposta és anar a fer la travessia Transmediterrànea i sortir per la Chani. La del Josep anar al pic del Martell per fer l’Esperó dels Bombers que fa poc temps ha re equipat el company Joan Asin.
Com que soc de bon conformar, guanya la seva proposta i desprès d’esmorzar al bar de Garraf, marxem direcció Castelldefels.


L’Esperó dels bombers no ens costa gens trobar de fet és un espero característic que retalla el canvi d’orientació de la paret i aviat estem en feina.


La primera se la demana el Josep i amb les assegurances noves i lluents és un plaer. Jo tot i anar de segon he tingut un ensurt, en els primers metres i darrera una herba m’ha sortir una serp, sort que he estat ràpid en treure la ma, jo i els animalons  de les roques no som gaire amics.


La segona és curta però intensa, fent cas dels consells de la ressenya, porto l’estrep a la motxilla però m’ha fet mandra treure’l i deu ni do la tibadeta per superar el desplom.


La tercera comença tant potent com la segona però una vegada superat el desplom, la cosa afluixa i es deixa fer fins la reunió.
Aquí la següent tirada ens porta fins la reunió de la mutant word  i no estem gaire convençuts de fer-la o anar a una nova via i allargar l’escalada. Finalment decidim baixar per una instal·lació de ràpel que hi ha a l’esquerra i directes fins el terra.
Ara cal decidir on anem, jo proposo la àcid làctic però el Josep m’aconsella fer la Excalibur que ell ja ha fet i que va gaudir-la molt.


Seguint amb la pauta de deixar-me convèncer, anem a la excalibur i la veritat que no ha decebut gens.


La primera tirada és una placa molt bonica i ben trobada , la dificultat no és molt alta però acabes amb els braços contents.


La segona presenta un tram vertical just sortir de la reunió i desprès bosc, sembla que s’ha acabat la roca, però desprès s’enfila per una placa molt bonica i vertical que permet gaudir de bons passatges.


La tercera, és igual o millor que les dues anteriors, però sense bosc i amb un tram final força potent.
La quarta ja és per sortir de la paret, hem fet seixanta metres fins esgotar la corda i poder sortir caminant.



Ara tan sols resta cercar el millor camí de baixada i arribar al cotxe.. Avui no podrem fer la cervesa, no coneixem cap lloc on aturar-nos, però es igual, la guardarem per la propera sortida.

J. ESTRUCH

3 comentaris:

  1. Ei most bé dues per una, et fare un descompte, je,je. Enhorabona.

    ResponElimina
  2. Joan , ets un crack. Vaig disfrutar molt en les dues vies

    Josep

    ResponElimina
  3. Aquestes dues no les tinc fetes, les hi haurem de donar una oprtunitat que veig que us han agradat força, malgrat els bitxos...

    ResponElimina