Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 7 de març de 2017

PEPE ALVAREZ

DIUMENGE, 05 DE MARÇ

Aquest cap de setmana va trucar-me el VISA per sortir  amb la condició que busques una via amb les condicions que amb ell li agraden, bastant difícil de complaure.
Els condicionants, poca aproximació /retorn, bona roca, uns sis llargs de corda amb una dificultat assequible,vaja, tot un missal.
Aleshores vaig pensar amb la Serra de Canals, he fet dues vies on la roca és acceptable, l’aproximació és quasi nul·la i els graus assequibles.
Tot encaixava, però  a mi no m’agrada repetir gaire les vies i vaig pensar en fer una via de la que vaig aconseguir la ressenya fa poc temps, la Pepe Álvarez, dels companys  Escofet i Peña.


A les set trenta sortim d’Esparreguera en direcció Oliana on tenim la intenció d’esmorzar i no ens aturem fins arribar-hi.
Trobar el lloc d’aparcament no costa gaire i aviat estem a peu de paret, resseguint la paret arribem a la sageta picada a la pedra que senyala el començament de la via.


Per no perdre les bones costums cedeixo la primera tirada al Josep i aquí ja tenim la primera decepció, la roca no es tan bona com pensava, presenta una roca crostosa i amb liquen negre que fa que la progressió sigui lenta . Per sort està ben assegurada i la dificultat no és elevada.
La segona tirada presenta un tram vertical on cal posar els peus en llocs sanejats però que no donen confiança, desprès cal agafar una petita llastra per arribar a terreny més fàcil que ja no deixarem fins la reunió, però la roca segueix igual.


La tercera i quarta tirada són més suaus i les assegurances que hi ha així ho demostren, estan més allunyades, la roca millora però no és com per tirar coets.
La quarta tirada la fem fins el començament de la cinquena tirada , uns vint metres a la dreta per una feixa ample.


La cinquena és la tirada més difícil , les assegurances, suposo que per posar-les en roca solida estan col·locats fora de camí i el pas més difícil està a la sortida d’un petit desplom i per anar a cercar un arbre, la resta es pot anar fent.


La sisena i setena son bones plaques però la roca encara esta per controlar, a més la distancia entre assegurances és important i tot i no ser difícil cal pujar en compte.


La vuitena arriba just sota la carena del cim i tot i no ser difícil hi ha un passatge que sense assegurances fa apretar les dents.
La baixada l’hem fet per la mateixa via en sis ràpels


Crec que serà una bona via , una vegada és millori la roca amb el pas de les cordades, tot i que crec que son més interessants la Sol de mitjanit i Pawnne fiction que són les dues vies que he fet a la serralada de Canals.

Una vegada a terra directes a Oliana per fer la cervesa i tornar a casa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada