DIUMENGE, 05 DE MARÇ
Aquest cap de setmana
va trucar-me el VISA per sortir amb la
condició que busques una via amb les condicions que amb ell li agraden, bastant
difícil de complaure.
Els condicionants, poca
aproximació /retorn, bona roca, uns sis llargs de corda amb una dificultat
assequible,vaja, tot un missal.
Aleshores vaig pensar
amb la Serra de Canals, he fet dues vies on la roca és acceptable,
l’aproximació és quasi nul·la i els graus assequibles.
Tot encaixava,
però a mi no m’agrada repetir gaire les
vies i vaig pensar en fer una via de la que vaig aconseguir la ressenya fa poc
temps, la Pepe Álvarez, dels companys
Escofet i Peña.
A les set trenta
sortim d’Esparreguera en direcció Oliana on tenim la intenció d’esmorzar i no
ens aturem fins arribar-hi.
Trobar el lloc
d’aparcament no costa gaire i aviat estem a peu de paret, resseguint la paret
arribem a la sageta picada a la pedra que senyala el començament de la via.
Per no perdre les
bones costums cedeixo la primera tirada al Josep i aquí ja tenim la primera
decepció, la roca no es tan bona com pensava, presenta una roca crostosa i amb
liquen negre que fa que la progressió sigui lenta . Per sort està ben
assegurada i la dificultat no és elevada.
La segona tirada
presenta un tram vertical on cal posar els peus en llocs sanejats però que no
donen confiança, desprès cal agafar una petita llastra per arribar a terreny
més fàcil que ja no deixarem fins la reunió, però la roca segueix igual.
La tercera i quarta
tirada són més suaus i les assegurances que hi ha així ho demostren, estan més
allunyades, la roca millora però no és com per tirar coets.
La quarta tirada la
fem fins el començament de la cinquena tirada , uns vint metres a la dreta per
una feixa ample.
La cinquena és la
tirada més difícil , les assegurances, suposo que per posar-les en roca solida
estan col·locats fora de camí i el pas més difícil està a la sortida d’un petit
desplom i per anar a cercar un arbre, la resta es pot anar fent.
La sisena i setena
son bones plaques però la roca encara esta per controlar, a més la distancia
entre assegurances és important i tot i no ser difícil cal pujar en compte.
La vuitena arriba
just sota la carena del cim i tot i no ser difícil hi ha un passatge que sense
assegurances fa apretar les dents.
La baixada l’hem fet per
la mateixa via en sis ràpels
Crec que serà una
bona via , una vegada és millori la roca amb el pas de les cordades, tot i que
crec que son més interessants la Sol de mitjanit i Pawnne fiction que són les
dues vies que he fet a la serralada de Canals.
Una vegada a terra
directes a Oliana per fer la cervesa i tornar a casa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada