Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

diumenge, 16 d’abril de 2017

ARESTA RIBES VIDAL

DIMECRES, 12 D’ABRIL

Per setmana Santa sempre costa trobar company, però aquesta ha estat diferent, el Visa va proposar-me d’anar a fer la aresta Ribes Vidal de Regina, una via que fa temps que tinc en cartera , però tots els companys amb els que normalment surto ja la tenen tatxada, i a mi s’anava quedant a la cua .


En un principi teníem que sortir quatre, el Visa, el Grau, el Jose Lluis i jo però finalment serem tres, el Grau no ha dit res de res per tant, preparem la sortida tots tres.
Sortim com sempre a les 7 d’Esparreguera i directes a Bellcaire i com era d’esperar ni un sol cotxe ni escalador per fer-la petar.
Arribem al pàrquing de Regina i tampoc hi ha cap cotxe.



Una vegada preparats enfilem el camí de la feixa i poc abans d’entrar-hi ens desviem a la dreta, just per sota de la paret i aviat veiem els dos espits que assenyalen la primera tirada.
Ens dividim la via en tres fases, la primera la faré jo , la inter mitja el Jose Lluis i la part final i més interessant la deixem pel Visa.



Les tirades que m’han tocat a mi no tenen historia, tan sols la quarta presenta un mur interessant.
Es a partir de la sisena tirada que la via comença a esser interessant.
Sense cap dubte la millor tirada és la vuitena sobretot amb el nou recorregut pel fil de l’aresta , molt lograt i estètic, la via a perdut un xic de grau però ara és molt homogènia en el grau i estètica.



La baixada l’hem fet pels ràpels, els dos primers ja els coneixíem, el Visa i jo, de les baixades anteriors, però avui hem decidit seguir baixant pel camí que diuen de la Postmortem i anàvem una mica perduts .


Uns metres mes avall del segon ràpel hi ha una corda llampant que crida l’atenció, (just quan el camí de baixada enfila descaradament en direcció Celles) i hem decidit seguir el camí que marca , uns metres més avall hi ha una instal·lació de ràpel amb una cadena i nosaltres hem fet un ràpel amb una corda (millor fer-ho amb dues) aleshores crec que pots evitar-te  el segon ràpel que nosaltres hem fet d’un arbre. I mes avall encara un tercer ràpel fins arribar a una canal que baixa fins les proteccions de la carretera i d’allà cal anar a cercar el camí de pujada.



La veritat que no sé si és millor baixar per aquí o fer la passejada fins la torre elèctrica del següent túnel que és el camí que hem deixat a la corda. L’altre vegada veníem molt cansats de fer la Pere Camins i aquell recorregut ens va semblar molt llarg i pesat .
Bé , que cada un decideixi per on anar.



La tornada , com que estem encarats direcció Llimiana, el Visa, decideix ensenyar-li la carretera que porta a Vilanova de Meia al Jose Lluis i anem a fer la cervesa al bar Cirera, sort que porta ell el cotxe.

J. ESTRUCH

2 comentaris:

  1. Respostes
    1. Hola Jaume,
      Es una escalada molt aconseguida, llàstima dels trams de bosc. Les últimes tirades suaus però molt interessants
      Josep

      Elimina