Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 20 d’abril de 2017

VIA GOSA

DISSABTE, 15 D’ABRIL

Aquesta Setmana Santa pugem  a Jou per passar una dies amb la família Rosillo i també pujarà la família Grau .
L’objectiu és desconnectar de tot i si podem fer alguna escapada per enfilar-nos als rocs encara que tan sols sigui una vegada.
Amb el Planning que portem sembla que el dia més idoni per fer-ho serà dissabte i tots els plantejaments que fem estan orientats en aquesta direcció.
L’objectiu inicial és una via relativament nova oberta pels companys del “bloc empotrat” i que tenim relativament propera a casa.
Sortim a les vuit del mati per anar tranquils i poder aturar-nos a esmorzar però just passar el port de la Bonaigua, sorpresa!! , tota la vall esta coberta per una boira molt i molt espessa i el nostre objectiu està just per sota d’ella.
Ens aturem a esmorzar a Salardu esperant que s’aixequi però no fa pas la pinta de millorar i caldrà cercar alternatives.. Una seria anar a la Serra deth Montlude però les condicions climatològiques seran similars o pitjors.


La millor solució, baixar fins el Pic de Sant Cugat per fer quelcom per allà, però a manca de ressenyes anem a fer quelcom conegut i farem la via Gosa que ja tenia mirada de les vegades que he fet la via Ramona.
La primera tirada és la més difícil de la via i completament diferent de la resta de tirades, comença amb uns moviments d’adherència (igual que la Ramona ). Una vegada superat aquest ressalt la paret s’ajup per anar agafant verticalitat en la resta de tirades.


La segona presenta dos murs força verticals però amb bona presa que es deixen fer bé si vas llegint la roca.
La tercera és una tirada espectacular pel mur que supera però guarnit de franges molt bones que permeten una progressió molt fluida, l’entrada a la reunió és un xic més fina .


La quarta, d’entrada impressiona, cal superar dos sostres però amb una presa molt bona, llàstima del tram final, just sobre l’agulla on el terreny es fa més trencat i cal anar en compte.


La cinquena és de transició i ens porta fins el principi de la feixa per on baixarem, però com a traca final cal fer la darrera tirada.
Una tirada molt estètica , el primer tram ajagut, però la segona part sembla impossible de fer-la amb el grau que li donen, però si, surt una línea molt lògica i ben assegurada i amb una graduació de cinquè que et deixa un bon regust de boca per acabar.


Ara un ràpel de 25 metres per tornar a la feixa  i començar la baixada fins la ferrada.
Quan arribem a peu de paret comencen a caure unes gotes que ens fan témer que ens mullarem, però no va a més i arribem al cotxe secs. D’aquí directes a Pont de Suert per fer la cervesa.



La tornada la fem igualment per Viella on el temps segueix igual, hem tingut una bona pensada i hem pogut aprofitar el dia, la via que volíem fer quedarà per a properes vistes a la zona.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada