Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 21 d’abril de 2017

EL PAL DE LA W

DIMECRES, 19 D’ABRIL

Fa molt dies que no coincidim amb el Josep, però ara desprès de les festes ja toca tornar a fer escapadetes.
Aquest dimecres sembla que tota la bona temperatura  d’aquests dies s’acaba i un canvi de temps ens creurà.
Prescindint de la meteo li proposo anar cap el Nord, però ell , més assenyat que jo diu que res de res, anirem a ponent que la meteo dona més bon temps.
De fet el dimarts al vespre tan sols tenim clar que anirem a Lleida i que sortirem a les set del mati , com tenim per costum, la resta ja ho veurem.


Sortim puntuals, com sempre i a Bellcaire ens portem la primera sorpresa, el bar on normalment esmorzem, ja no obrirà els dimecres, caldrà cercar nou espai. Nosaltres hem decidit seguir fins Camarasa i aturar-nos al bar de la carretera on normalment ens aturem quan baixem de Terradets.
El dia avui no es presenta gaire fi, de fet , per la carretera ens ha caigut alguna roina i decidim per anar a fer quelcom rapit i tranquil.
Ja hem decidit, anem a la Serra del Poll i farem la via el Pal de la W i sortirem per la via Els misteris de Pepegall.
Al pàrquing, cosa estranya , no hi ha cap cotxe i ens posem a la feina.


La primera tirada, com que hi ha moltes vies properes no es veu clar quina és fins que veiem una W , quasi difuminada pintada a la paret, i recte amunt per un terreny que ja comença a estar marcat pel pas de la gent.
La segona, presenta roca no gaire fiable i hem decidit desviar-nos a la dreta i fer un tram de la via “ nick lo gall lastir “ i arribar fins l’enforcadura.


La tercera , com que sabem que va per la dreta de totes anem agafant les assegurances que hi ha més a la dreta i amunt.


La quarta, segueix la mateixa tònica, però crec que és la millor tirada de la via, molt assegurada i amb passatges força aeris.


La cinquena , comença amb un tram vertical per anar a cercar la via misteris en la seva darrera tirada, que és la que seguit fins el replà de la reunió que hi ha sota el cim, uns 60 metres ben justos.


La sisena , és acabar d’arribar al cim, uns 15 metres i baixar fins el ràpel.

A la tornada , el pàrquing segueix solitari i nosaltres tornem a Camarasa per fer la cervesa i retorn a casa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada