DIMECRES, 19 D’ABRIL
Fa molt dies que no
coincidim amb el Josep, però ara desprès de les festes ja toca tornar a fer
escapadetes.
Aquest dimecres
sembla que tota la bona temperatura
d’aquests dies s’acaba i un canvi de temps ens creurà.
Prescindint de la
meteo li proposo anar cap el Nord, però ell , més assenyat que jo diu que res
de res, anirem a ponent que la meteo dona més bon temps.
De fet el dimarts al
vespre tan sols tenim clar que anirem a Lleida i que sortirem a les set del
mati , com tenim per costum, la resta ja ho veurem.
Sortim puntuals, com
sempre i a Bellcaire ens portem la primera sorpresa, el bar on normalment
esmorzem, ja no obrirà els dimecres, caldrà cercar nou espai. Nosaltres hem
decidit seguir fins Camarasa i aturar-nos al bar de la carretera on normalment
ens aturem quan baixem de Terradets.
El dia avui no es
presenta gaire fi, de fet , per la carretera ens ha caigut alguna roina i
decidim per anar a fer quelcom rapit i tranquil.
Ja hem decidit, anem
a la Serra del Poll i farem la via el Pal de la W i sortirem per la via Els
misteris de Pepegall.
Al pàrquing, cosa
estranya , no hi ha cap cotxe i ens posem a la feina.
La primera tirada,
com que hi ha moltes vies properes no es veu clar quina és fins que veiem una W
, quasi difuminada pintada a la paret, i recte amunt per un terreny que ja
comença a estar marcat pel pas de la gent.
La segona, presenta
roca no gaire fiable i hem decidit desviar-nos a la dreta i fer un tram de la
via “ nick lo gall lastir “ i arribar fins l’enforcadura.
La tercera , com que
sabem que va per la dreta de totes anem agafant les assegurances que hi ha més
a la dreta i amunt.
La quarta, segueix la
mateixa tònica, però crec que és la millor tirada de la via, molt assegurada i
amb passatges força aeris.
La cinquena , comença
amb un tram vertical per anar a cercar la via misteris en la seva darrera
tirada, que és la que seguit fins el replà de la reunió que hi ha sota el cim,
uns 60 metres ben justos.
La sisena , és acabar
d’arribar al cim, uns 15 metres i baixar fins el ràpel.
A la tornada , el
pàrquing segueix solitari i nosaltres tornem a Camarasa per fer la cervesa i
retorn a casa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada