DÍEDRE KANTARIN

DISSABTE, 20 DE MAIG

Aquesta setmana tornem al Pallars. He quedat amb la colla del Maresme que volen fer una romeria i anar a Abella abans no comencin les calors.

Ens trobem, el Ramon, el Josep, en Toni i en Ricard, també el Robert s’ajuntarà a Artesa.

Els objectius no estan molt clars , però les restriccions ens ajuden a definir-nos. Anirem a la zona de Carranima i allà ens dividim en dues cordades. Una , que la formaran , el Ramon  el Josep i el Robert, vol anar a la via Aina i nosaltres, el Ricard, el Toni i jo anirem a fer la via del díedre Kantarin.

Aquesta zona  presenta una altura modesta però una escalada força interessant , a més l’aproximació  és molt curta.

Les primeres tirades, se les apunta el Ricard , que no ha tingut molta sort en escollir , li han tocat les tirades més cutres de la via. De fet quasi ens decidim a deixar-ho als primers metres per la pèssima qualitat del rocam. Per sort estan ben protegides .

El segon tram , em toca a mi, dues tirades de díedre molt marcat i on la roca ha canviat completament, les dues tirades són força boniques i interessants

El tercer tram , li toca al Toni, una primera tirada amb algun pas interessant i bona roca , però la millor tirada , per la dificultat és la següent que presenta una placa molt compacte i amb regletes minúscules que t’obliga a treballar molt de peus i una sortida a l’esquerra on cal confiar molt amb els gats.

Una vegada al cim, tan sols resten fer tres ràpels des de la mateixa reunió fins arribar a la feixa de la segona tirada (millor fer-los amb una corda de 60 metres i fer-los tots per evitar sorpreses amb els arbres). A continuació cal seguir la feixa descendent fins arribar a peu de via.

Quan arribem al terra , els companys de l¡’altre via , ja estan al cotxe i tots plegat enfilem direcció Artesa, per fer la cervesa amb tranquil·litat i bona companyia.

J. ESTRUCH