Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 29 de juny de 2017

BANZO SAEZ

DIMECRES, 28 DE JUNY


Hi ha dies que quasi tot surt malament i avui a estat un dia en que quasi es compleix la dita.
Les previsions de mal temps s’estenen arreu de la nostra geografia i l’única possibilitat que dona un xic de marge és anar al Sud.
Veient les perspectives li proposo al Josep anar al Montsant , (per no tornar a baixar a la Terra Alta)i fer quelcom. La meva proposta la via de primavera a la Falconera.
Com que opcions no en tenim gaires, a les set iniciem el viatge vers el Sud amb la intenció d’esmorzar a la Morera del Montsant, on tenim la primera sorpresa, el bar està de vacances!!, per sort, un veí ens diu que al hostal pot ser que estigui obert . Encerta i podem esmorzar.
Mentre esmorzem anem estudiant la ressenya i veiem que hi ha restriccions fins el dia 15 de juliol, uufff !! no havíem contemplat la possibilitat de restriccions.
Per aclarir el tema , anem al centre d’informació del parc on ens ratifiquen el tema i decidim marxar amb la cua entre cames, caldrà aprofitar el dia en un altre lloc, anem desgranant possibilitats, en el camí de tornada, Mussara, Siurana, Arboli,....... finalment decidim visitar Siurana , que el Josep no coneix i seguir el camí de pujada. Ens aturarem a La Riba per fer una via que tinc pendent i que si no és en circumstancies com aquesta no hi baixaré mai. 


Anirem a fer la via Banzo Saez a la Penya Roja, (el Josep creu que ja la ha fet, però com que té una memòria de peix, no n’està segur).
Pel camí ens aturem per socórrer un conductor que s’ha quedat sense benzina i que ens rellenteix un xic  del nostre objectiu, per fi a les 13 hores arribem al nostre destí.
L’aproximació curta i plaent i en cinc minuts ja estem sota la paret. Després de localitzar la via, cosa no gaire fàcil per la gran quantitat d’itineraris que hi ha, comencem l’escalada amb el Josep que s’ha demanat la primera tirada.
La roca rellisca el que no esta dit , sembla sabó i fa que la progressió sigui lenta, per sort hi ha bones assegurances i es pot complementar amb flotants. La tirada resulta més difícil del previst i jo quasi li proposo de baixar, no m’agrada escalar en una pista de patinatge!!, però el Josep diu que intentem la segona per veure que tal surt,   i a sortit bé !!.


La segona rellisca molt menys que la primera i és molt bonica, amb passatges atlètics de bavaresa i una placa final de forats molt bonica.
La tercera de tràmit , curta i fàcil fins el coll.


A dalt tenim dues opcions , baixar caminant per darrera o fer un parell de ràpels per la via i decidim aquesta segona opció. Mentre rapelem comencem a sentir tronar cada vegada més a prop, però no veiem res perquè la turmenta  ve des de darrera la paret.


Una vegada a terra, recollim material i tornem al cotxe, just quan arribem al cotxe, es desferma l’infern,  ha caigut del cel aigua a dojo, amb rafegues de vent molt fortes, per sort ja estem a cobert i tan sols resta sortir direcció a casa.



A les cinc ja estem a Ca l’Anna del Bruc per fer la cervesa i tornar cada un de nosaltres a casa, no hem fet el nostre objectiu inicial, però si que hem pogut escalar un xic, no ha estat malament, tal i com es presentava el dia.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada