Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 6 de juliol de 2017

LA BARCA DE L'AVI

DIMECRES, 05 DE JULIOL

Desprès d’uns dies de fresqueta que no he pogut aprofitar per escalar , però si per fer una escapada amb la família, tornem a posar fil a l’agulla i quedo amb el Josep per fer una escapada de dimecres.
Fa dies va sorgir la proposta de anar al Ripollès per fer una via que hi ha al Salt del Grill, “La barca de l’avi” i no recordo per quines circumstancies va quedar aparcada, ara és la oportunitat de treure-la de la llista de pendents.


Com que el Josep puja per Granollers i jo per Manresa, quedem en el primer lloc on podem aturar-nos i fer la resta de viatge junts, a Ripoll, i tots dos estem puntuals a les 8 del matí.
Ara , amb un sol cotxe , pugem fins Ribes de Freser per fer un mos al bar Gusi i sortint d’allà directe a la presa de Daió on deixarem el cotxe.
Avui l’aproximació és curta i plaent amb un camí molt fresat que direcció Coma de Vaca en deixa al mateix peu de via, just al costat dret del Salt del Grill.


D’entrada l’aspecte de la via no és encoratjador, però tothom que la ha fet li ha agradat i cal donar un vot de confiança.


La primera tirada comença suau fins un díedre petit però dur , per sort assegurat amb un parabolt, la resta d’anar fent fins la reunió en un gran arbre, uns vint metres més amunt. EL pitjor de la primera tirada és anar sortejant les ortigues que hi ha que puc assegurar-vos  que piquen molt.


La segona tirada és molt bonica, al principi rellisca un xic la pedra, però poc a poc millora. Cal acabar de protegir-la amb flotants però les assegurances que hi ha donen vidilla. Hi ha un parell de trams a la tirada més forts que la resta , un a mig díedre i l’altre a la sortida, però és poden protegir bé. En aquesta tirada hi ha tres canvi de textura de la pedra i dona la sensació de fer més metres dels que realment fas.


La tercera , podríem considerar-la de tràmit, tot i que  hi ha un tram final amb un mur que costa veure la progressió més adient.
La quarta si que és de tràmit, o com vulguis dir-li, és el peatge a pagar per empalmar dos trams de paret. Cal travessar una feixa coberta de bosc fins trobar un arbre amb una corda just sota el començament del següent mur.


Aquest segon tram de via és el més bonic i consistent de la via.
La cinquena tirada és una placa amb les preses arrodonides que fa que la progressió sigui lenta i calgui mirar tots els moviments abans de fer-los , per sort les assegurances que hi ha t’ajuden a pujar amb tranquil·litat. (ULL!!! A mitja tirada hi ha un gran bloc en una petita rapissa,  que si caigués aniria al camí de baix),nosaltres ni l’hem tocat .


La sisena tirada, per mi , la millor , comença amb un díedre just sobre la reunió que cal protegir i seguir-lo fins sota un sostre, aquí la tirada es desvia a la dreta per una fissura vermella cal fer un llarg flanqueig amb dos petits ressalts per entrar a la reunió que està molt penjada.


La setena tirada surt per l’esquerra per anar a cercar un tram d’artificial, per un díedre i fins sota un sostre, aquí cal deixar el díedre i sortir per l’esquerra amb un passatge dur fins a posar els peus a l’altura del petit sostre, aleshores la dificultat baixa i ja en diagonal ascendent a la dreta anar a cercar l’aresta cimera.


La baixada també és molt còmoda, una canal d’arbres ens baixa fins el torrent i seguint-lo en direcció descendent trobarem una placa a la paret de la dreta , uns cent metres més avall del punt on hem entrat. D’aquí surt un caminet que per l’altra vessant ens portarà fins el Salt del Grill d’una manera força còmoda
Ara descens tranquil fins i cotxe i directes al bar Gusi per fer la cervesa de rigor..

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada