DIUMENGE, 25 DE JUNY
Donat que el dissabte
és el sant de sogre i acostumem a fer tiberi familiar , a mitja setmana truco
al Pere per si vol sortir i estirar les cames. L’objectiu el decidirem a
darrera hora perquè el temps sembla que farà un tom.
Dissabte, el tom s’ha
confirmat i donen aigua arreu, sobretot pel Nord que és on teòricament fa més
fresca per fugir de la calorada. Aprofitant l’avinentesa li deixo caure que a
la terra Alta el temps sembla millor i de passada poder tatxar una via que tinc
pendent i de la que es troba molt poca informació, La Normal del puro a les Roques d’en Benet.
Quedem en sortir com
sempre a les set , i a les set estic puntual com un clau a Vilafranca.
Carretera i manta per aturar-nos a esmorzar a Horta de Sant Joan on arribem a
les 9.
Mentre esmorzem
arriben escaladors coneguts que fan que l’aturada s’allargui més del compte,
però la via d’avui és curteta i prenem el tema amb tranquil·litat.
Uns pocs quilometres
per pista asfaltada i ja estem sota les Roques , el cotxe el tenim que deixar
en un creuament de pistes perquè la que pot deixar-nos sota la via esta tancada
en aquesta època, (cap problema total seran cinc minuts fins a peu de via).
La primera tirada se
la demana el Pere, i comença a fer el jardiner per una fissura molt bruta de
herbes que amaguen sota seu tresors en forma de pitons, la tirada te trams en
lliure i d’altres que cal cercar pitons amagats, nosaltres portem alguns pitons
donat que les poques ressenyes que tenim recomanen portar-ne algun, però hem tingut
sort i entre els pitons trobats, uns quatre espits repartits al llarg de la
tirada i que fan que la tensió baixi a més d’algun tasco i flotants que hem
posat, hem pogut fer-la sense pitonar.
La segona tirada és
la confirmació que per aquí no hi puja ni deu, encastaments plens de herbes,
esbarzers emprenyadors i algun passatge vertical ens deixen a mitja canat, de
moment en alguna cosa hem encertat, de calor no en passem, tan sols molt
xafogor per l’ humitat de la canal.
La tercera li torna a
tocar al Pere i ens deixa al mateix coll desprès d’anar flotant entre roques
soltes, plantes enfiladisses i esbarzers.
La següent em toca a mi i com sempre he tingut que
liar-la, primer he baixat l’altre vessant
fins un replà amb arbres , d’allà surt una petita cornisa que sembla rodejar el
puro i sense pensar-ho he seguit flanquejant fins trobar un espit i un buri al terra. Crec que
estic a la reunió.
Com que la tirada em
toca a mi , segueixo recte amunt per una línea d’espits i burins que puja recte
amunt, hi ha sortidetes que deu ni dor però que hi farem, fins arribar a un
punt (en un pitó universal negre) que per art de màgia dona per acabat tot el
material.
A l’esquerra i dins una vauma veig un coperhead i sota d’aquest però
molt avall un segon coper, uff !! , estic indecís, fins que a la fi decideixo
anar a la caça del coper i seguir per l’esquerra on no he trobat res més fins
que el terreny s’ha fet més amable i he vist el rapel sota el tram final, on he
fet reunió.
El Pere , m’ha dit
que estic boig i ha casa he controlat la bogeria que he fet. El primer tram de
la tirada pertany a la via del Antonio fins el pitó, aleshores aquesta via va a
la dreta i jo he anat a l’esquerra (coper) que segons ressenyes que tinc a casa
pertany a la via (Navipeix on the wall)..
Acabem de pujar fins
el cim, ja amb la mosca darrera l’orella i desprès de signar al llibre decidim tornar a baixar fins la darrera
reunió i fer els rapels per la via on hem pujat.
Part posterior de l'agulla amb els itineraris aproximats que hi ha. Verd -(normal), blanc - (navipeix on the wall) , blau - (Antonio Garcia Picazo) i vermell - (itinerari seguit per nosaltres).
Baixant hem vist per
on puja la via normal, no calia entrar a la cornisa i des de el final de la
canal va a la recerca d’una sabina i d’allà s’enfila recte amunt.
Durant tots els
quatre rapels hem patit que no s’encallessin les cordes amb la vegetació i els
blocs, hem tingut sort i en un no res ja estem al terra, ara directes al bar
Grau d’Horta per fer la cervesa de rigor i enfilar camí de casa.
(adjunto una foto amb
el itinerari fet i els teòrics de la vessant sud i que li serveix a algú per no
fer la mateixa marrada que jo)
JOSEP ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada