Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 28 de juny de 2017

NORMAL AL PURO (MÉS O MENYS)

DIUMENGE, 25 DE JUNY

Donat que el dissabte és el sant de sogre i acostumem a fer tiberi familiar , a mitja setmana truco al Pere per si vol sortir i estirar les cames. L’objectiu el decidirem a darrera hora perquè el temps sembla que farà un tom.
Dissabte, el tom s’ha confirmat i donen aigua arreu, sobretot pel Nord que és on teòricament fa més fresca per fugir de la calorada. Aprofitant l’avinentesa li deixo caure que a la terra Alta el temps sembla millor i de passada poder tatxar una via que tinc pendent i de la que es troba molt poca informació, La Normal del puro  a les Roques d’en Benet.


Quedem en sortir com sempre a les set , i a les set estic puntual com un clau a Vilafranca. Carretera i manta per aturar-nos a esmorzar a Horta de Sant Joan on arribem a les 9.
Mentre esmorzem arriben escaladors coneguts que fan que l’aturada s’allargui més del compte, però la via d’avui és curteta i prenem el tema amb tranquil·litat.


Uns pocs quilometres per pista asfaltada i ja estem sota les Roques , el cotxe el tenim que deixar en un creuament de pistes perquè la que pot deixar-nos sota la via esta tancada en aquesta època, (cap problema total seran cinc minuts fins a peu de via).


La primera tirada se la demana el Pere, i comença a fer el jardiner per una fissura molt bruta de herbes que amaguen sota seu tresors en forma de pitons, la tirada te trams en lliure i d’altres que cal cercar pitons amagats, nosaltres portem alguns pitons donat que les poques ressenyes que tenim recomanen portar-ne algun, però hem tingut sort i entre els pitons trobats, uns quatre espits repartits al llarg de la tirada i que fan que la tensió baixi a més d’algun tasco i flotants que hem posat, hem pogut fer-la sense pitonar.


La segona tirada és la confirmació que per aquí no hi puja ni deu, encastaments plens de herbes, esbarzers emprenyadors i algun passatge vertical ens deixen a mitja canat, de moment en alguna cosa hem encertat, de calor no en passem, tan sols molt xafogor per l’ humitat de la canal.


La tercera li torna a tocar al Pere i ens deixa al mateix coll desprès d’anar flotant entre roques soltes, plantes enfiladisses i esbarzers.


La següent  em toca a mi i com sempre he tingut que liar-la, primer he baixat l’altre vessant  fins un replà  amb arbres , d’allà  surt una petita cornisa que sembla rodejar el puro i sense pensar-ho he seguit flanquejant fins  trobar un espit i un buri al terra. Crec que estic a la reunió.


Com que la tirada em toca a mi , segueixo recte amunt per una línea d’espits i burins que puja recte amunt, hi ha sortidetes que deu ni dor però que hi farem, fins arribar a un punt (en un pitó universal negre) que per art de màgia dona per acabat tot el material.


 A l’esquerra i dins una vauma veig un coperhead i sota d’aquest però molt avall un segon coper, uff !! , estic indecís, fins que a la fi decideixo anar a la caça del coper i seguir per l’esquerra on no he trobat res més fins que el terreny s’ha fet més amable i he vist el rapel sota el tram final, on he fet reunió.


El Pere , m’ha dit que estic boig i ha casa he controlat la bogeria que he fet. El primer tram de la tirada pertany a la via del Antonio fins el pitó, aleshores aquesta via va a la dreta i jo he anat a l’esquerra (coper) que segons ressenyes que tinc a casa pertany a la via (Navipeix on the wall)..


Acabem de pujar fins el cim, ja amb la mosca darrera l’orella i desprès de signar al llibre  decidim tornar a baixar fins la darrera reunió i fer els rapels per la via on hem pujat.


Part posterior de l'agulla amb els itineraris aproximats que hi ha. Verd -(normal), blanc - (navipeix on the wall) , blau - (Antonio Garcia Picazo) i vermell - (itinerari seguit per nosaltres).

Baixant hem vist per on puja la via normal, no calia entrar a la cornisa i des de el final de la canal va a la recerca d’una sabina i d’allà s’enfila recte amunt.
Durant tots els quatre rapels hem patit que no s’encallessin les cordes amb la vegetació i els blocs, hem tingut sort i en un no res ja estem al terra, ara directes al bar Grau d’Horta per fer la cervesa de rigor i enfilar camí de casa.
(adjunto una foto amb el itinerari fet i els teòrics de la vessant sud i que li serveix a algú per no fer la mateixa marrada que jo)

JOSEP ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada