HAIKUS

DIMECRES, 07 DE JUNY

Aquesta setmana el Josep no sortirà el dimecres i començo a cercar colla per fer una escapada de dimecres. Uns companys que sempre surten son la colla dels “dissabtes a la paret” i em conviden a anar amb ells que surten una bona quantitat de gent . El seu objectiu , l’ombra de Camarasa.

Ja havíem quedat , quan em truca el Genis que volia sortir i de les propostes que li vaig fer va agradar-li més la de visitar el Pedra.

Per no trasbalsar el funcionament de la colla dels dissabtes amb més gent, vaig agrair la predisposició a acollir-me però vaig optar per anar al Pedra i cercar l’ombra al pollegó superior.

El nostre objectiu, la via Haikus de Cabirols, he vist una ressenya d’en Joan Asin que tot i dir que hi ha roca a controlar , m’ha fet patxoca i tinc ganes de fer-la.

Esmorzem al Rosal i anem directes al refugi per saludar al Jordi i família i sense entretenir-nos enfilem el camí de Cabirols, per cert la tartera de pujada cada vegada la trobo més complicada de pujar (deuen ser els anys).

El principi de la via és un xic indefinit, nosaltres hem començat just sota on començ la Graton i per terreny indefinit hem pujat en diagonal direcció a la via SAME, però als seixanta metres no he trobat cap reunió i l’he fet en un nínxol amb un arbre i un flotant. El Genis fent la segona ha trobat la teòrica primera reunió uns 20 metres per sobre (crec que hem fet la diagonal massa a la dreta).

La tercera tirada segueix el fil de l’esperó fins arribar a la confluència de la Dent de Cabirols amb la via Same, reunió de dos parabolts amb anella, la roca en aquesta tirada no és dolenta però si a controlar. Aquesta tirada te 60 metres justos, crec que seria millor fer alguna reunió intermitja per evitar el pes de la corda

La quarta és curta i fàcil, cal travessar la canal per un replà i anar a cercar el principi de la fissura objectiu de la via. La reunió és en dos pitons just per sota del forat d’entrada a la fissura.

La cinquena comença per dins la fissura amb roca molt sabonosa fins que no surt a terreny més obert a la dreta, hi ha dos ressalts clarament més difícils que la resta i en la tirada he trobat un pitó. He fet reunió en un arbre entre la fissura i l’aresta de la dreta i a 60 metres justos, també és millor partir la tirada.

La resta d’itinerari ja pertany a la canal de les bruixes, que hem fet amb dues tirades més però en lloc de sortir per l’encastament hem anat a cercar les plaques de la dreta i l’aresta final fins el coll.

El descens l’hem fet anant a cercar la tartera que baixa del gat per camí força còmode.

Una vegada al refugi, una cervesa acompanyada d’un bon bocata en companyia del Jordi i família i retorn a casa amb tranquil·litat.

J. ESTRUCH