DISSABTE, 23 DE
SETEMBRE
Fa molts dies que en
parlàvem de sortir però sempre hi ha impediments per una o altre part. Per fi
aquest dissabte s’han tornat a creuar els camins i tornem a fer una sortida
familiar.
Les darreres vegades
que varem sortir el Estruch’s varem fer ple, perquè el Gerard també va poder
acompanyar-nos
Avui m’acompanya el
Guillem, i com que fa dies que no fa
escalada clàssica em posa condicions (no sigui que em passi de voltes, je, je,
em coneix !! ).
A la meva proposta no
hi posa al·legacions, anirem a Narieda Sud (Balinyo) i farem la via del Marcel
(Café, copa i puro), jo fa molts anys que vaig fer-la i em va agradar força.
L’esmorzar no pot
faltar i anem directes al bar Tahussà de Coll de Nargo, ja sabem que això de l’escalada
va per temporades però darrerament no hi trobem escaladors, cosa que era
bastant normal de veure fa un temps.
Al pàrquing de
Canelles, segueix la mateixa tònica, cap cotxe.
Nosaltres seguint amb
la proposta anem directes a la via i poc a poc anem fent metres.
La primera tirada ,
vol fer-la el Guillem però en lloc d’anar directe a la reunió decideix fer el
llaminer díedre que hi ha a la dreta i sense adonar-se , apareix a mitja segona
tirada. Una vegada retornat al itinerari normal , el despenjo fins la reunió.
Jo el segueixo i en
lloc de baixar fins la reunió segueixo amunt fins la tercera reunió.
A la tercera reunió ,
torna a tocar-li al Guillem i li proposo empalmar la tercera i quarta tirada,
com que no es veu la reunió fins que no ets sobre, ha fet reunió uns quatre
metres abans, en un arbre.
La següent tirada ,
la quarta nostre i sisena de la via, ens deixa al principi del gran díedre que
delimita la paret per on farem les dues següents tirades fins arribar al
flanqueig que ens deixa a les plaques de sobre el díedre..
Les tirades sisena i
setena nostre les fem juntes i ja seran les ultimes que podrem empalmar..
La tirada novena ens
ha costat una mica més del compte, sobretot perquè no portem el material adient
però amb paciència podem superar el tràngol i ja sense problemes fins la tirada onzena que representa el final
de les dificultats.
Tot i haver acabat
les dificultats seguim encordats fins el cim amb dues tirades de segon i tercer
grau.
La baixada , pesada
com sempre i directes al bar per fer la cervesa.
J. ESTRUCH
Molt be per la cordada familiar! com està l'equipament? els ponts de roca aguanten?
ResponEliminaHola Jaume,
EliminaL'equipament està bé, les cordes dels ponts de roca una mica negres però com que l'escalada és agraïda i bàsicament serveixen per assenyalar l'itinerari, no pateixes.
Salut i bones escalades
Josep