Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 28 de setembre del 2017

CAFE, COPA I PURO

DISSABTE, 23 DE SETEMBRE

Fa molts dies que en parlàvem de sortir però sempre hi ha impediments per una o altre part. Per fi aquest dissabte s’han tornat a creuar els camins i tornem a fer una sortida familiar.
Les darreres vegades que varem sortir el Estruch’s varem fer ple, perquè el Gerard també va poder acompanyar-nos
Avui m’acompanya el Guillem,  i com que fa dies que no fa escalada clàssica em posa condicions (no sigui que em passi de voltes, je, je, em coneix !! ).


A la meva proposta no hi posa al·legacions, anirem a Narieda Sud (Balinyo) i farem la via del Marcel (Café, copa i puro), jo fa molts anys que vaig fer-la i em va agradar força.
L’esmorzar no pot faltar i anem directes al bar Tahussà de Coll de Nargo, ja sabem que això de l’escalada va per temporades però darrerament no hi trobem escaladors, cosa que era bastant normal de veure fa un temps.
Al pàrquing de Canelles, segueix la mateixa tònica, cap cotxe.


Nosaltres seguint amb la proposta anem directes a la via i poc a poc anem fent metres.
La primera tirada , vol fer-la el Guillem però en lloc d’anar directe a la reunió decideix fer el llaminer díedre que hi ha a la dreta i sense adonar-se , apareix a mitja segona tirada. Una vegada retornat al itinerari normal , el despenjo fins la reunió.


Jo el segueixo i en lloc de baixar fins la reunió segueixo amunt fins la tercera reunió.
A la tercera reunió , torna a tocar-li al Guillem i li proposo empalmar la tercera i quarta tirada, com que no es veu la reunió fins que no ets sobre, ha fet reunió uns quatre metres abans, en un arbre.


La següent tirada , la quarta nostre i sisena de la via, ens deixa al principi del gran díedre que delimita la paret per on farem les dues següents tirades fins arribar al flanqueig que ens deixa a les plaques de sobre el díedre..


Les tirades sisena i setena nostre les fem juntes i ja seran les ultimes que podrem empalmar..


La tirada novena ens ha costat una mica més del compte, sobretot perquè no portem el material adient però amb paciència podem superar el tràngol i ja sense problemes  fins la tirada onzena que representa el final de les dificultats.


Tot i haver acabat les dificultats seguim encordats fins el cim amb dues tirades de segon i tercer grau.
La baixada , pesada com sempre i directes al bar per fer la cervesa.

J. ESTRUCH



2 comentaris:

  1. Molt be per la cordada familiar! com està l'equipament? els ponts de roca aguanten?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume,
      L'equipament està bé, les cordes dels ponts de roca una mica negres però com que l'escalada és agraïda i bàsicament serveixen per assenyalar l'itinerari, no pateixes.
      Salut i bones escalades
      Josep

      Elimina