Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 5 d’octubre de 2017

ESTRANY MIRALL LLUNAR

DISSABTE, 30 DE SETEMBRE

Aquest dissabte que no tinc company definit, començo la ronda de trucades per mirar de fer alguna escalada acceptable aquest cap de setmana, el diumenge tinc clar que hi ha d’altres deures més importants a fer.
La trucada al Ricard em treu del dilema, ja tinc una cordada amb la que puc sortir, encara que sortir amb en Ricard i amb en Toni, ja se el que significa, (caldrà apretar-se ben fort els peus de gat , ... i els músculs del final de la columna, je, je. Les vies que proposen no son per anar a passejar).
Però, una cosa és clara , si repeteixo és perquè m’agrada , gaudeixo i sempre s’aprèn quelcom.


La proposta d’avui, la via Estrany mirall llunar al faraó. Ens trobem a ca l’Anna del Bruc i desprès d’un bon esmorzar comencem l’aproximació que no és gaire còmoda que diguem.
La primera tirada se la demana el Ricard, decisió a la que no poso cap objecció, no sigui que em toqui a mi fer-la. Per si les coses van maldades em demano la segona (je, je, soc un vivales!!).


La primera tirada comença amb un pas d’estrep, (be jo n’he fet dos) i desprès una placa molt vertical que poc a poc va perdent dificultat fins a la reunió. Crec que la graduació és de 6b, la veritat que amb corda per davant he pogut fer-la amb tan sols un ensurt a mitja tirada que ha relliscat un peu, per sort les preses de ma eren bones i he aguantat l’equilibri.


La segona , és la tirada "bollicao", uns vint metres de quart grau, He sortir esporuguit pensant amb alguns quarts que hi ha per aquí, però no, ha estat un quart grau honest.


La tercera que li toca al Toni, comença amb uns passos d’artificial i aviat deixem els estreps i comencem un flanqueig a l’esquerra per situar-nos en mig d’una placa molt vertical però amb bona presa que no deixarem fins la reunió.


La quarta tirada comença suau però a l’altura de la següent vauma i per superar-la la cosa es complica durant uns metres per tornar a afluixar desprès. Però el tram final de la tirada és molt vertical i difícil d’esbrinar l’itinerari més adient, per si fos poc , les assegurances son molt difícils de veure.


La cinquena teòricament em toca a mi però li cedeixo amablement la tirada al Toni, és una tirada curta que ens deixa al cim.


Ara tan sols resta fer un curt ràpel fins la vauma i una desgrimpada amb corda fins el coll.
Una vegada al terra tan sols resta desfer el camí d’aproximació i anar directes al bar per fer la cervesa de rigor

J. ESTRUCH


2 comentaris:

  1. Enhorabona! fa temps la vaig fer (2012), nosaltres vam sortir per l'Anglada ja que els burins fèien por...mes tard amb l'autor, Pere Forts vam pujar per la Zoe per reequipar la via. Primera tirada fantàstica on cal anar amb el 6a ben assolit ja que les assegurances allunyen prou.

    ResponElimina
  2. Hola Jaume,
    Ara la via esta molt ben equipada, però la primera tirada és dura de veritat i molt vertical.
    Salutacions i bones esclades
    Josep

    ResponElimina