DISSABTE, 16 DE
SETEMBRE
Uuuff!!!, deixes dos
dies d’escriure i s’acumula la feina.
El dissabte tot i que
la meteo donen dolent per tot arreu , (nosaltres tossuts de mena) no ens
resignem a quedar-nos a casa, sobretot perquè he quedat amb el Visa i darrerament no acostumem a
fer-ho.
Sembla que pel Sud,
el temps estarà un xic millor i ens aventurem a baixar-hi.
Sortim com sempre a
les set del mati i a les nou estem esmorzant en una benzinera a pocs
quilometres del creuament de carreteres que van a Horta de Sant Joan.
D’allà directes a
Arnes i al lloc on deixarem el cotxe.
L´he convençut per anar a fer la via Manuel Muñoz de la Roca Dreta, fa poc temps vaig fer la
KRT i va agradar-nos força.
El fet de conèixer la
zona facilita les coses i aviat trobem el principi de via, que d’entrada es veu
molt potent. Ell , com tenim per costum, es demana la primera i desprès
d’intentar fer els primers metres de forma “normal” ens veien obligat a fer
servir la cinta del pànic, (el primer tram és molt difícil i et jugues un
“hostiot” del quinze).
Per sortir de la primera assegurança i arribar al segon
, la tònica és la mateixa, et jugues les cames si caus arribant a xapar, per
tant , una segona vegada , cinta del pànic, (ja veiem que avui l’escalada no
serà bufar i fer ampolles). Superat aquest tram, la cosa millora, però tot i
així no ho perdis de vista , sobretot el flanqueig a l’esquerra per entrar a la
reunió.
La segona tirada me
les prometo molt felices, un tram d’artificial per agafar una placa de
quart/cinquè, je je...... L’artificial , llarg però be.... però la placa és
molt fina i delicada amb assegurances que son burins mimetitzats que costen
molt de veure i un darrer pas per entrar a la reunió molt i molt tonto, que no difícil.
La tercera tirada li
torna a tocar al ell, un flanqueig a la dreta finat i enfilar-se díedre amunt
amb una assegurança a peu de díedre, ha posat un camelot precari a uns dos
metres i gas amunt fins la propera assegurança , desprès un extraplom i una
nova sortida tonta, ell no ha vist un buri que hi ha a la sortida (a prop del
díedre i ha pujat fins la reunió quasi sense posar res.
Jo l’he seguit com he
pogut i ja estem tots a la reunió, decidim baixar i amb dos repèls estem a terra i d’allà
pitant al cotxe. De moment encara no ha caigut ni una gota, (be, mentre fèiem
les tirades alguna gota , si que ha caigut).
Estem decebuts de no
haver acabat la via però la cervesa que no ens la treguin i decidim anar a
Horta per fer-la. Encara no hem arribat
que comença a ploure i no deixarem la pluja fins una estona llarga desprès de
tornar a agafar el cotxe de retorn a casa.
Hem fet mitja via amb
un regust agre/dolç, caldrà tornar-hi un altre dia pera poder tatxar-la de la
llista de pendents.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada