Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 16 de novembre del 2017

ARESTA DE LA COMA DE GELIS

DIMECRES, 15 DE NOVEMBRE

Inicialment teníem que ser tres, però a darrera hora en Josep ha trucat dient que no sortia i tan sols sortirem en Ginés i jo.
Els objectius que tenia en ment els deixarem per a una propera sortida i ens centrem en una sortida més a to amb la disponibilitat d’horaris que tenim.
Com que ja comença a fer fred de valent ens decantem per anar al Montsec i més concretament a Sant Llorens de Mongay o Montroig.
La primera aturada la fem a Camarasa , per fer un bon esmorzar i acabar de decidir el nostre objectiu.


Pensant amb les dates que estem ens decidim per anar a l’Aresta de la Coma de Gelis, una via fàcil , llarga i que aviat entrarà en restriccions per nidificació d’aus.
Fora el carrer fa un fred que pela i allarguem l’esmorzar tant com podem, però finalment tenim que sortir.


Deixem el cotxe al pont que creua l’embassament i agafem el camí que voreja el llac fins el peu de l’aresta. Ni cal dir que no tenim sol i el terra està completament gebrat. De fet no tindrem sol fins la segona tirada de l’aresta.


La primera tirada esta molt freda i la roca fa la sensació de relliscar, per sort son pocs metres i no gaire difícils.
La segona tirada és mes fàcil però amb roca a controlar en alguns sectors a més el Sol es resisteix a arribar tot i que el veiem per sobre nostre.


L’itinerari va encavallant-se a dreta i esquerra de l’aresta depenent de la qualitat de la roca i per seguir l’itinerari hi ha moltes sabines llaçades amb bagues i algun pitó.
Hem fet un total de vuit tirades, donat que alguna tirada que senyalava la ressenya que portem ens ha semblat massa llarga i l’hem partida.


Tota l’aresta no te molta graduació però hi ha una vista perfecte sobre la paret de l’os , cosa que he aprofitat per fer moltes fotos.


La part més dreta del recorregut , és la darrera torre amb un tram de roca a controlar però que està molt assegurat.


El ràpel de 25 metres ja instal·lat ens deixa a la vessant Oest de l’agulla i un camí molt fresat en torna al itinerari de circumval·lació del llac.

De tornada tornem al bar de Camarasa per fer un petit refrigeri i la cervesa de rigor per tornar a casa dins d’un horari raonable.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada