DIMECRES, 15 DE
NOVEMBRE
Inicialment teníem
que ser tres, però a darrera hora en Josep ha trucat dient que no sortia i tan
sols sortirem en Ginés i jo.
Els objectius que
tenia en ment els deixarem per a una propera sortida i ens centrem en una
sortida més a to amb la disponibilitat d’horaris que tenim.
Com que ja comença a
fer fred de valent ens decantem per anar al Montsec i més concretament a Sant
Llorens de Mongay o Montroig.
La primera aturada la
fem a Camarasa , per fer un bon esmorzar i acabar de decidir el nostre
objectiu.
Pensant amb les dates
que estem ens decidim per anar a l’Aresta de la Coma de Gelis, una via fàcil ,
llarga i que aviat entrarà en restriccions per nidificació d’aus.
Fora el carrer fa un
fred que pela i allarguem l’esmorzar tant com podem, però finalment tenim que
sortir.
Deixem el cotxe al
pont que creua l’embassament i agafem el camí que voreja el llac fins el peu de
l’aresta. Ni cal dir que no tenim sol i el terra està completament gebrat. De
fet no tindrem sol fins la segona tirada de l’aresta.
La primera tirada
esta molt freda i la roca fa la sensació de relliscar, per sort son pocs metres
i no gaire difícils.
La segona tirada és
mes fàcil però amb roca a controlar en alguns sectors a més el Sol es resisteix
a arribar tot i que el veiem per sobre nostre.
L’itinerari va
encavallant-se a dreta i esquerra de l’aresta depenent de la qualitat de la
roca i per seguir l’itinerari hi ha moltes sabines llaçades amb bagues i algun
pitó.
Hem fet un total de
vuit tirades, donat que alguna tirada que senyalava la ressenya que portem ens
ha semblat massa llarga i l’hem partida.
Tota l’aresta no te
molta graduació però hi ha una vista perfecte sobre la paret de l’os , cosa que
he aprofitat per fer moltes fotos.
La part més dreta del
recorregut , és la darrera torre amb un tram de roca a controlar però que està
molt assegurat.
El ràpel de 25 metres
ja instal·lat ens deixa a la vessant Oest de l’agulla i un camí molt fresat en
torna al itinerari de circumval·lació del llac.
De tornada tornem al
bar de Camarasa per fer un petit refrigeri i la cervesa de rigor per tornar a
casa dins d’un horari raonable.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada