VIA SERRETA

DISSABTE, 18 DE NOVEMBRE

Aquesta Setmana no tinc company i començo la ronda de trucades pels companys del Maresme, (que sempre en porten una de cap). Aquesta setmana volen anar a Sant Llorens del Munt per fer una clàssica, l’a via Salt dels cavalls i acabar la jornada a la Mola fent-hi un bon àpat.

M’han dit que van tres , en Josep, en Ramon i en Toni i si m’apunto serem dues cordades.

Es una bona oportunitat per a tatxar alguna de les vies que tinc pendents, (Sant Llorens és d’aquests llocs on costa anar-hi).

A les 8 ens trobem a Matadepera per esmorzar i mentre ho fem decidim els nostres objectius, d’entrada el Ramon i el Josep aniran a l’aresta del Salt dels cavalls i en Toni i jo l’he convençut per anar a la Punta Serreta i poder tatxar-ne una de la llista de pendents, la Via Serreta.

En Toni fa la primera tirada, una tirada amb un principi molt ajagut que poc a poc va redreçant- se, amb un pas difícil poc abans d’entrar a la reunió.

La segona em toca a mi, un començament infernal amb una roca esmicoladíssima que et posa els pels de punta, però poc a poc la roca va millorant fins entrar a la reunió.

La tercera li toca de nou al Toni, una sortida vertical de la reunió dona pas a una placa de forats molt bonica amb un final molt vertical i potent.

Ja tenim el nostre objectiu aconseguit i a la nostra esquerra veiem el perfil de l’aresta que estan fent els nostres companys i ells enganxats a mitja aresta.

Decidim anar-hi i seguir els seus passos.

En pocs minuts ja estem a peu de via, per sort hi ha una canal entre les dues parets que ens permet accedir-hi molt ràpidament.

Com que ell ha acabat la via, ara em toca a mi començar i enfilo aresta a munt, com que portem força material decidim no fer la primera reunió i anar directament a la segona. Tan sols hi ha un tram força vertical però amb bona presa, la tirada surt de seixanta metres clavats.

La segona li toca al Toni, primer un tram fàcil per escalfar i agafar el díedre on hi ha els passatges més difícils de la via, per sort hem trobat la via completament equipada. Sortint del díedre el Toni no veu la reunió i segueix fins el cim, (s’ha menjat la meva tirada també) o sigui que amb dues tirades hem fet els 120 metres de la via.

Ara tan sols resta creuar el cim i fer un petit ràpel que deixem a mig descens per agafar-nos a la paret oposada que tindrem que remuntar fins un collet, no és difícil però si entretingut.

Al cim de la cinglera ens esperen els companys i fem l’ aproximació a la Mola tots junts.

Per acabar el dia, un bon àpat , (encara que ens ha calgut esperar una bona estona per agafar taula, hi ha molta gent).

Una vegada ben tips, baixem per la canal per on hem pujat directes al pàrquing on hem deixat el cotxe.

Ha estat un dissabte molt ben aprofitat i amb molt bona companyia.

J. ESTRUCH