Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 23 de novembre de 2017

VIA PRIMAVERA

DIMECRES, 22 DE NOVEMBRE

Sembla que finals d’any serveix per posar en ordre els comptes pendents, (hi ha persones que ho fan a principis d’any, fent-se propostes de millores) nosaltres els escaladors , tot i no tenir urgències ens agrada deixar el calaix de les vies pendents el més buit que podem i començar l’any amb nous objectius.
Amb aquest esperit quedem amb el Solé per tatxar una via pendent , la via Primavera a l Montsant. El juny passat , sense saber que hi ha restriccions varem baixar i no es podia escalar per nidificacions , el resultat la Banzo a la Riba, en el trajecte de tornada.


Avui s’apunta amb nosaltres en Joan Asin, de conya, !! un mono !!, sempre va be en la nostra cordada, je , je, es conya, però la seva experiència i bon fer ens anirà molt bé i a més també ell podrà tatxar-la.
Sortim del Bruc a les set del matí i ens aturem a Cornudella per esmorzar i deixar que les temperatures remuntin un xic.
A la Morera, primera sorpresa, el pàrquing està completament ple, i les nostres mirades van ràpidament a la via per si hi ha alguna cordada , per sort deuen ser caminadors o visitants del poble perquè no es veu ningú .
Per culpa de no mirar bé la ressenya que portem, ens costa un xic trobar com arribar a peu de via, però finalment ho aconseguim.
Ens repartim els llargs i li toca començar al Solé, desprès aniré jo i ens traurà de la via en Joan.


La primera tirada, comença suau per una pedra enganxada a la paret però una vegada superada, cal progressar per la paret i la cosa es posa complicada, molt vertical amb una placa plena de forats i una dificultat força mantinguda, vaja que ens posa les piles .... i és tan sols el principi !!.. uuff.


La segona em toca a mi, cal entrar  i resseguir un díedre molt marcat que tenim a la nostra esquerra, crec recordar que he trobat unes tres assegurances, dos parabolts al principi i un tac, però la part final, la més vertical i dura cal protegir-la tota. La tirada és molt franca, bonica i.... dura!! Tot i el grau que li donen.
Hi ha cordades que fan les dues tirades de díedres juntes, xapó!!,... jo a la reunió ja n’he tingut prou i he intentat escamotejar-me de la següent, però els companys han dit que nanai, el que s’ha decidit cal fer-ho, je, je, no he tingut sort amb l’intent de lliurar-me’n.


La segona tirada de díedre és més difícil que l’anterior, la roca també dona menys confiança  encara que hi ha més assegurances , un clau, un parabolt i tres tacs. Aquests últims millor no penjar-se , per sort la fissura admet tot el que vulguis i més. Especialment complicada és l’entrada a la reunió amb roca trencada i molt vertical.
Uff, jo ja he complert però ara li toca el torn al Joan, una placa que cal fer-la en artificial sobre burins vells i algun parabolt entre mig per afluixar la tensió.


Hi ha un pas d’ungla al principi i alguna sortideta entre burins que se las porta, però la traca de la tirada esta en el seu tram final on cal remuntar un díedre no gaire sòlid i amb les assegurances molt a contra mà, sobre la placa de la dreta que és mes compacta, el que t’obliga a escalar. El Joan ha mostrat tot el seu ofici i s’ha marcat una tirada de traca i mocador.


Per sort aquesta reunió està en un bon replà, no com les dues anteriors que son penjades.
Per no canviar les cordes, el Joan segueix  dirigint la cordada i s’enfila per la darrera tirada que no resulta tan plaent com pensàvem, però amb les assegurances que hi ha i un parell de flotants ens deixa al cim de la cinglera, cansats però molt satisfets.
Ara una petita excursió de baixada fins el poble i directes al ateneu de Cornudella per fer unes merescudes cerveses abans de fer el camí de tornada.

J. ESTRUCH


2 comentaris:

  1. Enhorabona ! es veu potent la línia, bon trio us vau ajuntar.
    Es fa extrany escalar al Montsant oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Jaume,
      Fa molt temps que la teniem en cartera, però costa trobar el moment.
      Si, la via és més forta del que sembla per la graduació.
      Al Montsant cal tenir uns braços potents i nosaltres la tenim uns braços de figa.
      Josep

      Elimina