Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 28 de desembre de 2017

VIA EMILIO AMOR

DISSABTE, 23 DE DESEMBRE

Del dinar de sènior montserratins va sorgir la proposta d’en Joan de pujar a Abella el dissabte per fer una via nova que hi ha a la serra de Carranima, una que no ha sortit del taller Remi com estem acostumats.


D’aquesta via ja va parlar-me ‘n en Pere que per error va fer-la fa poc temps creient que feien la 20.000 gossos i va sortir-ne content.


Ara la proposa en Joan i es qüestió de no perdre l’oportunitat de fer-la.
Quedem pel dissabte a les set i mitja del mati, (no cal matinar perquè a primera hora no hi toca el sol a les primeres tirades), en principi serem tres però finalment tan sols anem en Joan i jo.


La primera parada a Artesa per esmorzar i desprès directes al pàrquing que hi ha sota la paret.
Com que veiem que no tenim sol encara al pàrquing , ens aturem en el desviament per preparar el material al solet  i marxem xino xano fins la via.


Els primers metres de la via els fem a l’ombra i això ho notem en els passos d’adherència que amb els peus entumits pel fred sembla que anem trepitjant ous, però a la primera reunió ja ens toca el solet i la cosa canvia radicalment.


La segona tirada és una tirada de ressalts petits , però amb algun amb passos estranys fins a la reunió que esta en el tram on es creua amb la via 20.000 passos.


La tercera cal baixar un xic per creuar el díedre principal, amb uns quants passatges de decisió i de no entretindré’t gaire perquè tiba molt de braços, segueix un tram fàcil fins entrar en un díedre sec i molt vertical on hi ha el pas més difícil de la via. Una vegada acabat aquest cal flanquejar a l’esquerra per anar a cercar la reunió.


La quarta tirada supera un díedre  d’aspecte estrany fins el coll per desprès agafar l’aresta fins la reunió cimera.


Una vegada al cim decidim anar fins el coll i baixar per la feixa en lloc de fer els ràpels directes.

Una vegada al cotxe, comencem el viatge de retorn a casa no sense aturar-nos a Isona per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada