Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 29 de desembre de 2017

DIAGONAL DEL PASATIEMPO

DIMECRES, 27 DE DESEMBRE

Per avui la meteo dona unes perspectives molt dolentes, vent i fred, però desprès de dos dies omplint la panxa, s’imposa sortir per pair els torrons , el cava i les neules, no importa el fred que faci!!.
Ens truquem amb el Josep per fer la sortida dels dimecres i quedem d’acord en fer-la, ens acompanyarà la Carme.
Jo no tinc temps en cercar una via adient, per tant m’apunto al que ells diguin i la proposta és, anar al pic del Martell de Castelldefels per fer la via Diagonal pasatiempo.


Quedem a les nou al bar Antonio de Garraf on podrem fer un bocata. Aquí ja veiem que el dia és consistent, molt de fred i uns cops de vent considerables. Hi ha uns companys que volen anar a la Same de la falconera i els diem que compte amb el vent i les onades que no els deixaran escoltar-se entre ells.
Nosaltres, pensant amb l’orientació de la paret , no creiem que tindrem problemes.
Una vegada esmorzats, agafem els cotxes i anem fins el pàrquing de la Penya Ginesta, on deixem el cotxe, aquí si que el vent fa estralls, amb unes ratxes potents que quasi et tiren a terra, aquest vent ens acompanyarà fins la carena, una vegada superada aquesta res de res, calma total.


Baixem fins a peu de via i comencem a preparar-nos per l’escalada, un xic per sota sentim veus a la zona de la excalibur , però no veiem a ningú ni els veurem en tota l’escalada.


Nosaltres comencem i el principi no encoratja gens una roca costrosa i les preses que rellisquen a més de la verticalitat i la manca d’assegurances quasi ens fan desdir de l’objectiu, però un cop de geni i ja tenim superat el tram expo de la via, uuff!! , no ha resultat fàcil, ara si , la roca millora molt i ens permet progressar amb facilitat.


La segona comença per una fissura vertical amb un cop de gas inclòs desprès s’ajeu per tornar a redreçar-se poc bans d’arribar a la segona reunió.


La tercera tirada és curta si no vols tibar molt de les cordes, un díedre encastament d’uns quinze metres fins la rapissa següent.


La quarta tirada és estranya però amb trams molt bons, primer cal passar entre uns arbres a l’esquerra de la reunió per cercar un petit díedre, una vegada superat aquest cal anar a cercar una gran llastra desenganxada que cal superar amb bavaresa molt bonica i espectacular, desprès uns passos entre matolls fins la reunió.


La cinquena surt per la dreta per superar uns díedres i anar a cercar l’aresta que ens deixa al cim.


Aquí tornem a notar el vent que fa que no perdem molt de temps en els preparatius del material. El cars somital ens costa de fer perquè les ventades ens tomben quan saltem de pedra a pedra.



Una vegada al cotxe, igual, vent molt fort i decidim baixar ràpidament a les casetes per fer la cervesa de rigor i acomiadar-nos, segurament ja fins l’any vinent.


J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada