Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 12 de gener de 2018

SUPER GOSA + EL CHICO MOÑON

DIMECRES, 10 DE GENER

Aquest dimecres puc sortir desprès de molts dies sense fer-ho i amb un munt de quilos sobre per culpa de les festes.
He quedat amb el Josep per fer una escapada a Ager, el nostre primer objectiu anar a la paret de Sant Miquel on no hi hem escalat cap dels dos, però la temperatura és molt baixa i l’esmorzar l’allarguem massa, (és una excusa pietosa pel fet de desdir-nos del nostre objectiu) .
La veritat és que ens ha costat molt identificar la via que volien fer, la via Silenci, en aquest mar de roca.


Cal cercar un objectiu secundari o alternatiu i a les hores ha sorgit l’idea de fer la via Super gosa, és una via que tenia en cartera de fa molt de temps, (la intenció de sempre, que és el que aconsella en Luichy és fer-la de baixada de qualsevol via dels Puntals) però resulta que sempre que baixo dels puntals no queden ganes de posar-se en una nova via i aquesta va quedant-se al tinter.
Avui , res de res, és el nostre objectiu principal.


Arribar al peu de via és curt i fàcil, tan sols cal remuntar el camí de baixada per la canal de l’embut i passes pel peu de via.
El Josep comença l’escalada i els primers metres els agafa massa a la dreta però pot rectificar a l’altura de la primera assegurança i la resta cap problema fins la reunió.


La segona és una senyora tirada, molt bonica i franca , tan sols en la zona intermitja cal anar en compte de cercar un pitó i obviar un pont de roca que esta mal orientat i un xic fora de l’itinerari  de la via. En aquesta tirada tan sols hem posat un camelot en el tram final, poc abans d’arribar a la reunió, no és un tram difícil però hi ha aire entre les assegurances.


La tercera tirada , vista des de la reunió dona l’ impressió de més difícil del que finalment resulta ser, però les assegurances estan força allunyades i és imperatiu posar quelcom per reduir la tensió.


Al cim quasi ni trèiem el cap pel fred que fa i amb dos ràpels estem de nou a peu de via. Ara és aquella hora tonta de l’escalada, és aviat per deixar d’escalar però tard per fer una nova via i mig convençuts comencem a baixar, però el Josep no ha escalat mai a l’agulla del embut i ens desviem per ensenyar-li el que hi ha.


Com que tots dos hem quedat amb un budell buit d’escalada ens convencem per fer una via rapida i escollim la via “el chico moñon” que és una de les dues vies que no he fet a la paret.
La part bona és que tan sols demana portar bagues exprés i la dolenta que el segon llarg se les porta.


La primera tirada fàcil amb un parell de murs en forma de ressalts curts.
La segona comença molt vertical i potent i poc a poc va afluixant per tornar a redreçar-se poc abans de la reunió amb un parell de passatges molt fins.


La tercera és molt estètica i supera una placa amb molts forats fins arribar a un petit sostre que es força per una fissura que el divideix en dos, la reunió està pocs metres per sobre.


Aquí s’acaba la via però per allargar un xic l’escalada anem fins el cim de l’agulla i sortim per la via el “cerdito valiente”.
La baixada la fem per la canal i directes al cotxe. Cal dir que no hem vist a ningú en tot el dia, deu ser el fred, que en fa molt perquè tot el dia ha estat el cel enteranyinat.
A Ager directes al bar per fer unes braves i la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada