DIMECRES, 10 DE GENER
Aquest dimecres puc
sortir desprès de molts dies sense fer-ho i amb un munt de quilos sobre per
culpa de les festes.
He quedat amb el
Josep per fer una escapada a Ager, el nostre primer objectiu anar a la paret de
Sant Miquel on no hi hem escalat cap dels dos, però la temperatura és molt
baixa i l’esmorzar l’allarguem massa, (és una excusa pietosa pel fet de
desdir-nos del nostre objectiu) .
La veritat és que ens
ha costat molt identificar la via que volien fer, la via Silenci, en aquest mar
de roca.
Cal cercar un
objectiu secundari o alternatiu i a les hores ha sorgit l’idea de fer la via
Super gosa, és una via que tenia en cartera de fa molt de temps, (la intenció
de sempre, que és el que aconsella en Luichy és fer-la de baixada de qualsevol
via dels Puntals) però resulta que sempre que baixo dels puntals no queden
ganes de posar-se en una nova via i aquesta va quedant-se al tinter.
Avui , res de res, és
el nostre objectiu principal.
Arribar al peu de via
és curt i fàcil, tan sols cal remuntar el camí de baixada per la canal de
l’embut i passes pel peu de via.
El Josep comença l’escalada
i els primers metres els agafa massa a la dreta però pot rectificar a l’altura
de la primera assegurança i la resta cap problema fins la reunió.
La segona és una
senyora tirada, molt bonica i franca , tan sols en la zona intermitja cal anar
en compte de cercar un pitó i obviar un pont de roca que esta mal orientat i un
xic fora de l’itinerari de la via. En
aquesta tirada tan sols hem posat un camelot en el tram final, poc abans
d’arribar a la reunió, no és un tram difícil però hi ha aire entre les
assegurances.
La tercera tirada ,
vista des de la reunió dona l’ impressió de més difícil del que finalment
resulta ser, però les assegurances estan força allunyades i és imperatiu posar
quelcom per reduir la tensió.
Al cim quasi ni
trèiem el cap pel fred que fa i amb dos ràpels estem de nou a peu de via. Ara
és aquella hora tonta de l’escalada, és aviat per deixar d’escalar però tard
per fer una nova via i mig convençuts comencem a baixar, però el Josep no ha
escalat mai a l’agulla del embut i ens desviem per ensenyar-li el que hi ha.
Com que tots dos hem
quedat amb un budell buit d’escalada ens convencem per fer una via rapida i
escollim la via “el chico moñon” que és una de les dues vies que no he fet a la
paret.
La part bona és que
tan sols demana portar bagues exprés i la dolenta que el segon llarg se les
porta.
La primera tirada
fàcil amb un parell de murs en forma de ressalts curts.
La segona comença
molt vertical i potent i poc a poc va afluixant per tornar a redreçar-se poc
abans de la reunió amb un parell de passatges molt fins.
La tercera és molt
estètica i supera una placa amb molts forats fins arribar a un petit sostre que
es força per una fissura que el divideix en dos, la reunió està pocs metres per
sobre.
Aquí s’acaba la via
però per allargar un xic l’escalada anem fins el cim de l’agulla i sortim per
la via el “cerdito valiente”.
La baixada la fem per
la canal i directes al cotxe. Cal dir que no hem vist a ningú en tot el dia,
deu ser el fred, que en fa molt perquè tot el dia ha estat el cel enteranyinat.
A Ager directes al
bar per fer unes braves i la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada