Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 9 de febrer de 2018

VIA 25

DIMECRES, 07 DE FEBRER

Amb la nevada caiguda  i la pluja dels darrers dies , tenim clar amb el Josep que no podem jugar-nos-la i anem per apostar per lo segur, anirem a Sant Llorens de Mongai.
Sortim com sempre del Bruc amb un fred que pela i les muntanyes mig nevades , directes al bar d’en Pere a Camarasa on no tenim presa per sortir. La temperatura al carrer segueix sent de sota cero.
Desprès de revisar el reguitzell de ressenyes que portem ens decidim per fer la via 25 a la paret de l’os, una via quasi desconeguda  i que vaig veure al blog del Joan Asin de fa molt de temps, (ells van fer una combinació de vies, via 25 + esperó sud).



La primera ressegueix una fissura fins la reunió, no és pot dir que estigui gaire assegurada, tan sols un burí sense plaqueta, dos de junts més amunt i un espit a l’entrada de la reunió. Nosaltres hem fet la reunió de la dreta que és més còmoda que la original i pertany a una via d’esportiva. A la tirada hi ha passatges força polits.



La segona comença amb un flanqueig a l’esquerra per arribar a una fissura, aquest flanqueig és difícil, sort d’un parabolt que pots assegurar d’una via d’esportiva que la creua. A la tirada hi ha tres pitons, un a la sortida, un segon al principi de la fissura i el tercer al lloc on cal deixar-la per seguir progressant per l’esquerra d’aquesta. Fins que no pots col·locar-te en aquest tram la progressió és difícil i lletja.



La tercera tirada comença amb un tram força dret  fins arribar a una savina, per sobre d’aquesta un díedres vertical però amb molt bona presa permet superar el darrer tram vertical i entrar en una placa tombada de bona roca . Cal dir que la roca en aquesta tirada és molt bona en tot el seu recorregut .



El Josep no ha vist la reunió i ha continuat progressant fins a exhaurir la corda, aquest darrer tram és fàcil però amb roca a controlar. Hem fet reunió a mitja canal , en uns matolls.
Una vegada a la reunió ens ha calgut esbrinar on érem de la via i hem trobat un lloc on creuar la canal, tot i que la roca esta molt trencada, una vegada a l’altre vessant de la canal hem remuntat la paret fins l’aresta i per terreny emboscat fins la rapissa on poder muntar la següent reunió.



Aquí hem vist que realment és una via que no es fa gaire.
La següent tirada presenta un aspecte dantesc, roca terrosa i unes formes arrodonides que ens fan dubtar, però hem vist un cordino a mitja tirada  com si fos un far per indicar-nos el camí.



La primera part de la tirada puja en diagonal a l’esquerra resseguint una especia de fissura, cal anar en compte amb la roca perquè és molt costrosa i s’arrenca per capes, per sort els fissurers i els camelots entren de conya.
Una vegada acabat el flanqueig entrem en roca grisa molt bona i ens enfilem per una fissura marcada fins un petit sostre que superem de forma acrobàtica , sobre d’aquest entrem a la reunió.



L’estat de la reunió ha espantat al Josep que ha passat una bona estona per reforçar-la, (hi ha tres burins en no gaire bon estat).
La darrera tirada és preciosa, una fissura molt vertical completament neta i amb passatges de tibar et deixen sota una placa desplomada, inicialment sembla la sortida per aquí però una revisió exhaustiva de les opcions m’ha dit que millor sortir per l’esquerra amb uns passatges força espectaculars.
Superat aquest tram la paret perd verticalitat i aviat s’arriba a la creta cimera on cal fer reunió en un pont de roca a muntar.
Una vegada tots a dalt el aire fred es fa notar i marxem ràpidament a cercar la caloreta del cotxe..
Com que avui vaig just de temps, em castigo sense cervesa.

J. ESTRUCH



2 comentaris:

  1. Molt bé aventurers!

    Nosaltres la vàrem fer dissabte 9 i ens pensavem que feia molt de temps que no l'havia feta ningú... ja veus una mica més i ens hi trobem...

    Salut!

    Victor

    ResponElimina
  2. Hola Victor,
    Ja és estrany, nosaltres varem pensar el mateix sobretot al fer el tram central, és una veritable selva.
    Una via arcaica però interessant

    Josep

    ResponElimina