VIES 1 D'OCTUBRE I MATAGALLS, LA MOLA, MONTSERRAT

DIUMENGE, 11 DE FEBRER

Tota la setmana esperant el cap de setmana i quan arriba la meteo dona unes previsions nefastes, que hi farem , cal acceptar-ho. El cap de setmana familiar que teníem previst fer a Jou s’ha anat en orris per culpa de les baixes temperatures que farà. Per estalviar-me quedar tancat a casa tot el cap de setmana cal buscar  company per sortir , ja sigui dissabte o diumenge.

En plena ronda de contactes, m’ha trucat el Jordi (amfitrió frustrat del cap de setmana), que ells tampoc pugen a Jou i tindrà lliure un dia.

Quedem en sortir el diumenge amb l’ intenció d’anar a Vilanova de Meià.

Sortim com sempre a les set i anem directes a Artesa per fer l’esmorzar, una vegada fora del cotxe comprovem que el fred que anunciaven per la meteo es compleix i estem a les nou del mati, molt per sota dels cero graus.

Amb l’estomac ple, les coses es veuen d’un altre color i sense dubtar sortim directes a Vilanova i al parquing, però quan arribem , la realitat s’imposa.

Totes les rapisses de la roca dels Arcs ( i això que n’hi ha poques) estan plenes de neu i moltes plaques regalimen aigua , tot i que hi ha caramells de gel per tot arreu. Amb aquest panorama i pensant amb el camí de baixada, uuufff !!!, decidim deixar aquest objectiu per a properes sortides i cercar un lloc més arrecerat.

Proposta d’emergència, baixar a Alos de Balaguer que el tenim molt a prop.

Al pàrquing d’Alos  resulta que tan sols  hi ha un cotxe i és la Carme i el seu home , el Berna. Ells volen fer la via “ Canto por soleares”, nosaltres ens posarem al costat seu per fer les seves veïnes, les vies “1 d’ octubre” i la “Montserrat, la Mola , Matagalls”.

Hem trobat les vies suaus,”love climbing”, vaja, per a gaudir-les, llàstima de les feixes i les herbes que hi ha per tota la paret, si tinguessin més continuïtat serien unes vies molt boniques perquè les plaques que superes estan molt bé.

Nosaltres hem fet la via 1 d’octubre fins el final i aprofitant que érem sota la placa hem fet les tirades de “la Mola “ i “Montserrat” baixant desprès des grimpant fins el camí.

Aleshores hem començat la via Matagalls fins carenejar i arribar altre vegada sota la gran placa, on hem plegat les cordes i hem tornat a des grimpar fins la pista.

Aquí hem decidit deixar l’escalada i anar directes a Artesa per fer les braves amb la cervesa de rigor.

Hem salvat un cap de setmana que semblava condemnat per la previsió de mal temps 

J. ESTRUCH