Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 16 de març de 2018

ARNAU OLEGUER


DIUMENGE, 18 DE MARÇ

Aquesta setmana per temes personals no puc sortir el dissabte, però sé que el Visa i la Lluïsa surten el diumenge, per tant no em preocupa gaire i sempre podré fer quelcom.
Com que ells no surten gaire , em demanen que faci una proposta i  els dic d’anar a Berga.
Son vies equipades i el meu objectiu final és fer la via Queraltina que tothom diu que es molt interessant. Però atès que son pocs metres , proposo que primer fem la via Arnau Oleguer . Jo ja l’he fet però considero que és un bon complement al meu objectiu.


Sortim com sempre i decidim aturar-nos a El Rosal per esmorzar i esperar que el dia s’animi. No tenim presses perquè l’aproximació és curta i molt còmoda.
Finalment decidim sortir de la comoditat del bar  i anar a començar l’activitat que tenim planejada.


A les onze estem a peu de via i com tenim per costum, el Visa comença l’escalada.
La primera tirada se la treu sense problemes i tan la Lluïsa com jo el seguim.


La segona també la fa ell, pensant que ja vindrà la meva revenja a la segona via , no li demano fer-la, així evitem tenir que fer canvis de corda.- Aquesta segona la uneix a la tercera i nosaltres seguim xupant corda.


Com que la tercera tirada és quasi caminar, la fem la Lluïsa i jo de primers, fins arribar al ràpel.
Una vegada fet el ràpel li dic al Visa de fer ell també aquesta tirada i sense dubtar-ho s’enfila amunt fins la reunió de l’aresta.


Ara ja tinc decidit que ell farà tota la via de primer i a la següent via ja decidirem com ens repartim les tirades.


La tirada següent és curta i ombrívola però aviat la tenim superada, ara tan sols resta fer la darrera tirada i el Visa se la treballa mentre comencen a caure les primeres gotes.


Quan arribem al mirador les gotes ja son més que unes quantes i tot el terra esta mullat, no obstant decidim anar fins el peu de via de la Queraltina per veure la zona. Inclòs fem un petit intent, però torna a fer un ruixat i decidim deixar córrer l’escalada per a un proper dia.
Avui m’he quedat descol·locat, he fet una via sencera de segon  i amb la mosca darrera l’orella per la meva manca de previsió.

J. ESTRUCH

1 comentari:

  1. Darrerament el temps ens la fa ballar....malgrat tot vau escalar que és el que compta, enhorabona!

    ResponElimina