Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 8 de març de 2018

PANTERA ROSA


DIMECRES, 7 DE MARÇ

Hi ha vegades que la natura et dona un cop de ma, i és molt d’agrair.
Aquesta setmana havia quedat amb el Josep i la meva proposta va esser pujar a la serra de Carreu per fer la via “ Bodorrio” i si ho veiem clar la via “ Ni contigo ni sin ti” que encara que diuen que és molt difícil, dona marge per deixar-se fer.
Ja el tenia convençut.... més aviat resignat a acompanyar-me, Però el divendres per la nit va dir d’apuntar-se en Ginés , per tant seriem tres en discòrdia.


El dissabte, sortim del Bruc tots tres decidits a emmerdar-nos i tot seguia amb el pla establert fins desprès d’esmorzar a Artesa. Tot va ser pujar fins el port de Comiols que varem veure tota la serra de Carreu amb una boira negre de turmenta que ho envolta tot i les arestes de la muntanya completament emblanquinades per la neu. Cal cercar alternatives si no volem quedar com a glaçons !! .
Per sort coneixem força la zona i decidim anar a Abella, tot i que la boira ho cobreix tot i no sabem si tindrem sol.


A Abella encara hi fa molt de fred i el cel està completament cobert, a la vista del que decidim anar a fer quelcom tranquil i sense complicacions (ideal per a la meva situació actual). Decidim anar a fer les vies d’en Baraldes, la Pantera rosa i llaç groc..
Fent l’aproximació la primera que trobem és la “ Pantera rosa” i un xic més amunt la “Llaç groc” i decidim començar per la primera.


La via podríem considerar-la com a “love climbing” amb una graduació amable i tot i passar per franges de terreny rostoll hi ha unes quantes plaques molt boniques
Personalment crec que la graduació és un pel alta a excepció de la penúltima tirada on hi ha un tram slab que si crec que té la graduació assenyalada.


Però el tema de la graduació és secundari i depèn molt de les apreciacions personals, la via m’ha agradat en la seva categoria.
En la tirada final hem fet les dues variants per veure com eren.


A la baixada s’ha complicat tot, amb tanta branca i matoll, ens ha costat molt fer els ràpels (complicacions amb les cordes) , al arribar a baix, ja no teníem ganes de complicar-nos més i hem decidit anar a Artesa per fer unes bones cerveses.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada