MOSSÉN DAVID + QUERALTINA

DIMECRES, 14 DE MARÇ

Ja ha començat la setmana i segueixo amb la mosca darrera l’orella !!!!

Fa temps que tics a la llista la via Queraltina i tothom ja l’ha fet , cal espavilar-se per trobar company per anar-hi.

Aquesta setmana tinc l’oportunitat, (més aviat del que pensava), el Gines sortirà i no ha escalat mai a Queralt, je je.

Li proposo fer dues vies , les dues que no he fet d’aquesta vessat de la muntanya, la Mossèn David i la Queraltina, ell com que és un bon jan accepta

Primer de tot aturada a la Colònia el Rosal per esmorzar i desprès directes fins el pàrquing del Monestir de Santa Mª de Queralt. No cal ni dir que al pàrquing no hi ha ningú, de fet no hi ha ni els treballadors.

Agafem la drecera de Berga i anem baixant fins a superar la segona ermita    pocs metres superada ja deixem el camí per acostar-nos a la via entre matolls i rostolls, uns quinze metres  per arribar a peus de la primera placa.

Aquesta primera placa és la més difícil amb diferencia, presenta una roca granulada amb molta adherència, però també molt vertical, hi ha un parell de parabolts i un parell de claus que asseguren els passatges més difícils. La reunió dins d’un bosc és un calvari avui que fa un ventet fred.

La segona tirada comença per terreny indefinit i a la recerca d’una placa molt llaminera que tenim sobre, la dificultat no és gran però el terreny és brut fins no arribar a la placa. Hem fet reunió just sobre d’aquesta en un parabolt i un arbre.

La tercera comença per terreny ajagut i travessa una feixa arbrada, superada aquesta estem davant d’un mur amb una fissura molt marcada que ja no deixarem fins el cim.

Al cim , tot veient que encara és molt aviat, decidim baixar de la via tot carenejant fins el pàrquing on hem deixat el cotxe, una carena força aèria de segon o tercer grau de dificultat però que fa que caminis controlant el que fas.

Una vegada al pàrquing pugem caminant fins el peu de la Queraltina tot travessant les instal·lacions de Sant Mª de Queralt.

Avui aquesta via te millor aspecte que diumenge i seca.......

La primera tirada comença assegurada per dos parabolts, desprès presenta un tram que cal protegir, seguit d’un segon tram protegit de dos parabolts i que és el tram on cal tibar més i un darrer tram on m’ha calgut aprofitar el primer parabolt per superar el primer tram de desplom (A0).

La segona tirada comença amb un flanqueig a la dreta per anar a cercar una placa moolt sanejada , ara tan sols cal seguir-la fins la reunió, aquesta tirada és bonica , però res a veure amb la primera i tercera que ens han entusiasmat.

La tercera tirada comença a la recerca d’un díedre on es veu el immens treball de neteja que han fet els aperturistes per desprès enfilar-se pel vell mig d’una placa preciosaaaa i vertical, m’ha agradat molt !!!.

Una vegada al cim, el vent torna a fer estralls i el sol poc a poc va tapant-se, però encara volem apurar  més el dia i decidim baixar per la carena en lloc de rapelar la via.

Sort de les senyals que indiquen el camí si no encara estaríem per allà dalt donant voltes.

En definitiva, una via que amb el poc temps que porta oberta s’ha guanyat el reconeixement . Enhorabona als autors.

De baixada, com no podria esser d’una altre manera, aturada al Rosal per recuperar forces.

J. ESTRUCH