Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 1 de març de 2018

CABERNET SAUVIGNON


DISSABTE, 24 DE FEBRER

Aquesta setmana he quedat per sortir, en Joan i jo, i li deixo tot l’esforç de proposar vies a ell, conscient del seu bon ull.
El divendres tinc noticies d’ell amb un seguit de propostes , totes elles interessants, cap de les seves propostes la tinc feta o sigui que segueixo amb els dubtes i li demano que faci el darrer esforç i decideixi per mi.
La decisió final, Cabernet Sauvinyon als puntals d’Ager, tots dos li tenim ganes fruit d’un intent anterior.


No és una via de consum massiu, tan sols hem trobat alguna piulada a la xarxa i això ens motiva i ens espanta, la gent que l’ha fet no és que sigui manca que diguem, je, je.
La planificació és la de sempre, esmorzar a Bellcaire i directes al pàrquing més proper a la via. Allà ens equipem amb tot el material que podem, seguint les instruccions de les ascensions que hem llegit, (flotants al gust però tirant a molts, algun clau i xerrac)


A les onze comencem l’escalada, I en Joan  em cedeix la primera tirada, (ell va fer-la fa uns dies), primer un pas d’estrep (A0) si voleu tibar, desprès un flanqueig a l’esquerra fàcil fins un clau i aleshores recte amunt per arribar a un tercer clau, (aquí també, tibada o pas de A1), sortida per la dreta amb flanqueig finet inclòs i superar una panxa per entrar a la canal. D’aquí poc a poc a la dreta per situar-se sobre un pedestal on hi ha la primera reunió amb un pitó però molt fàcil de protegir amb flotants.


Per la segona tirada cal sortir recte amunt fins un pitó i d’aquest en diagonal a l’esquerra fins una petita aresta que cal seguir amb tendència a l’esquerra. Quan deixes l’aresta la tirada es fa lletja i bruta fins arribar a la reunió en un arbre.
La tercera comença en una fissura molt oberta just entre les branques del arbre i amb tendència a l’esquerra per un terreny de roca arrodonida, però aviat entrem en terreny de la feixa que ens caldrà travessar a l’esquerra fins un arbre o com nosaltres un parabolt que hi ha a la paret i que pertany a una via veïna.


La quarta tirada, en la ressenya del Luichy dona un parell d’opcions però nosaltres hem vist un pitó que no surt a la ressenya i hem començat per allà, un parell de passatges de bavaresa i entrem en la fissura/xemeneia que com diu ell a la ressenya és “guarrilla”.


La cinquena tirada em toca a mi, primer una placa de gotes d’aigua molt maca però difícil d’assegurar , aquesta placa et deixa sota un sostre que cal flanquejar a l’esquerra amb un passos finets. Teoricament a la punta del sostre hi ha un pitó, però No hi és.
Aquí he tingut un ensurt que podia haver sortit car, he posat un micro al principi del sostre (en un antic emplaçament d’un pitó) i he començar a flanquejar, un segon micro en un forat del sostre i a continuació he vist una fissura perfecte per sobre del sostre on he posat un camelot del 0,4.. Ara estic a meitat del trajecte del sostre i la cosa es posa difícil però a l’aresta del sostre hi ha un bec de roca que sembla bo per tibar i arribar a l’aresta. Tot ha estat agafar-lo i tibar com que em veig volant directe a la reunió, de la tensió de la corda, el micros se’n van en orris i m’aguanta el camelot...... uuuff.


Superat l’ensurt seguir amunt fins la reunió que és molt incomoda i amb un sol pitó, vaja que no és la millor solució per rebaixar l’adrenalina que bombeja el cos , però ....... és el que hi ha.!!!.


La sisena li toca al Joan i deu ni do com se l’ha a treballat, és una tirada que no dona respir fins arribar a la reunió, hi hem posat de tot (flotants).
La setena torna a tocar-me, per sort és més fàcil tan sols cal navegar i controlar la roca perquè és un tètris,


Aquí dalt el ventet comença a notar-se i fem via per baixar sense entretenir-nos, però cal anar sortejant les plaques de neu que hi ha al cim fins arribar a la canal.
Una vegada al cotxe, contents directes a Ager per fer una bona cervesa .
Pensant amb la caiguda d’avui, tinc la mosca darrera l’orella, porto molt de temps sense caure i en dues sortides , dues caigudes per trencada de pedres,( no és normal).
Analitzant el tema , crec que les dues han estat per manca de concentració, i revisant els darrers dies tan sols he reconegut un episodi d’estrés puntual a la feina (fa uns dies) . Creia que el tenia superat, però...... caldrà agafar-ho amb paciència i baixar el nivell d’exigència uns quant dies fins tornar a la normalitat.

J. ESTRUCH


6 comentaris:

  1. Què tal estan els pinxos de la sisena tirada?
    Quan la vam fer la vam podar però suposo que han tornat a créixer...

    ResponElimina
  2. Hola company,
    Si que hi eren , just abans del burí, però nosaltres portàvem un xerrac i varem fer neteja, (no sé per quant de temps)
    Salut i bones escalades
    Josep.

    ResponElimina
  3. Els vam tornar a podar. Josep ànims què tu pots

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracies Joan,
      No pateixis , de moment no penso deixar correr gaire el temps, és un cuc que portem dins, je , je

      JOsep

      Elimina
  4. Felicitats per la via! i per la sort de no prendre mal a la caiguda.
    Li faràs un monument al Camalot aquest eh?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola jaume,
      Segur que si, no el deixaré en cap escalada, per si fos el cas de tornar-lo a fer servir, je , je.
      Salut i bones escalades
      Josep

      Elimina