ALTA TENSIÓ

DIUMENGE, 04 DE MARÇ

Quan les coses no surten com vols , el millor és fer un “reset” per deixar tot net. Aleshores cal tornar a començar i el millor per fer-ho és començar per quelcom que coneixem “casa nostra”.

Axó és el que he fet, he volgut resetejar i començar per una via assequible a “casa”

Com que dissabte tinc una sortida programada amb la familia, m’he infiltrat amb la gent de Vilafranca , encara sense tenir un objectiu gaire definit.

Quedem a ca l’Anna per esmorzar i acabar de decidir. Finalment decidim quedar-nos per Ca la Montse i la meva proposta es anar al Monestir per fer una via que tinc vista ressenyada al blog d’en Asin. La via “Alta Tensió” i el cargolet començant per la via “que pum que pam”

Com que som quatre ,  en Pere, en Toni ,l’Angel i jo, decidim fer dues cordades, tots quatre farem el primer tram junts però desprès uns anirem a la Alta tensió i els altres al cargolet , seguidament farem canvis de via.

En Pere i jo comencem l’escalada i les primeres tirades les trobem un xic humides al tacte però res important, perquè la via esta molt assegurada.

En Pere fa la reunió un xic més amunt del que diu la ressenya, just passada la canal.

La segona la faig jo i arribo fins el Camí, al principi és vertical però aviat perd consistència la paret i acabo caminant per entrar a la reunió.

Pensem que podem deixar les motxilles sota del cargolet i anar flanquejant fins el peu de la nostre via, però un despreniment talla el possible camí i preferim baixar fins el camí principal per trobar la pujada a peu de via.

La primera tirada de la via Alta Tensió es molt bonica, un díedre que va millorant la roca com més amunt anem, la segona meitat de la tirada la podem fer per la placa de l’esquerra amb molt bona roca.

Fem reunió al vèrtex esquerra del sostre, ara cal fer un flanqueig d’uns quinze metres per sota el sostre fins la següent reunió, al principi és fàcil però poc a poc va complicant-se i cal fer algun pas de A0 per anar tranquil, fins arribar a l’extrem dret del sostre on cal fer un pas de decisió per poder entrar a la reunió.

Aquí hi ha dues reunions juntes, la nostre amb quatre o cinc burins més un parabolt i un espit i just un metre a la dreta una reunió equipada per rapelar amb dos parabolts ( hi ha una via equipada amb parabolts que puja directe per aquest tram de paret.

La tercera tirada comença molt vertical i difícil, sort dels antics burins que hi ha per allunyar la por a la caiguda i que ajuden a arribar al primer parabolt de la tirada, desprès la dificultat va baixant , encara que també la distancia entre assegurances.

Aquesta tirada no és molt difícil però la roca cal controlar-la, tot i que ha estat sanejada molt.

Acabada la via ens trobem amb els companys a la darrera tirada i baixem pel cargolet, però les boires comencen a fer acte de presencia i amenacen amb deixar caure un ruixat i decidim deixar la segona via per una propera oportunitat.

Arribem al cotxe i comencen a caure les primeres gotes, uuff !!!, ens hem salvat de la mullada. Camí de Ca l’Anna la pluja ja és més intensa, però tranquils, anem de cara a la cervesa.

J. ESTRUCH