Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 21 de març de 2018

LUCERO DEL ALBA


DISSABTE, 17 DE MARÇ

Fa molt temps que no coincidia amb el meu fill Guillem per anar a escalar i aquesta setmana ha sortit l’oportunitat.
Atès que diumenge tinc obligacions familiars, ens proposem aprofitar el dissabte (tot i que la meteo presenta un dia complicat). Li faig un seguit de propostes de les propostes que tinc pendents a la carpeta i ell escull anar a Vilanova.
El pla inicial és pujar fins a Roca Alta per fer les vies Lucero del Alba i Díedre Gris.
Sortim sense preses d’Esparreguera i ens aturem a Artesa per esmorzar, com que fa molt fred , no tenim cap presa en sortir del bar. D’allà directes al pàrquing que hi ha sota la paret, on el vent gelat es fa notar i molt, però pensem que a la paret no el notarem donat que bufa de Nord.


A peu de paret, no fa vent però la temperatura no es com per llençar coets, el Sol esta esmorteït i no escalfa gaire, per acabar de donar la nota la paret regalima per molts llocs, però estem decidits a intentar fer quelcom.
Decidim començar per la Lucero del Alba , que la seva primera tirada és molt vertical (més que vertical),i s’allunya una mica del diedre que és la part més mullada.


Els primers metres podem fer-los en lliure, però a partir de la tercera assegurança (que per cert està fluixa), ja s’imposa utilitzar l’estrep, (xapó per la gent que ho fa en lliure) i arribem a la reunió en una feixa i quasi tocant el díedre, (aprofito per mirar per on va el nostre següent objectiu).


La segona tirada comença pel díedre però aviat el deixa per enfilar-se per la paret de la dreta amb uns passatges força verticals. Una tirada bonica i ben assegurada que és fa curta.
La tercera comença per terreny trencat que poc a poc va posant-se vertical, el primer pas complicat està per superar un petit sostre per una fissura vertical que cal seguir amb bavaresa, aquest tram si ets llarg , facilita molt les coses, però els curts com jo t’obliga a fer una bona tibada.


Per sobre d’aquest tram ve una secció de roms que et deixa descontrolat, venint de preses grans i just a sobre un desplom on cal confiar molt amb la força dels braços perquè les preses son molt bones però els peus ni te’ls veus. Superat aquest tram , la reunió queda uns metres a ma dreta.
Aquesta tirada m’ha deixat calent tot i que la boira envaeix tot i la temperatura esta caient en picat, de fet el Guillem a la reunió ha passat fred i jo en aquesta estic tremolant com una fulla.


La darrera tirada és molt estètica , molt semblant a la darrera tirada de la porno star però més fàcil.


Sortim de la paret tremolant per la boira, pel fred i per les petites boles de gel que estan caient. Crec que avui ja hem escalat prou !!.
Tornem caminant a peu de via on havíem deixat el material per fer el Díedre Blau i marxem al cotxe directes.
Aprofitant que anem molt be de temps, acompanyo al Guillem per ensenyar-li les zones d’escalada properes i ens arribem a Bellcaire per fer la cervesa i les braves. Quasi no ens les hem guanyat, per tant dona, els hi fem els honors igualment.
Això si, arribem a casa mes aviat del que teníem pensat.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada