Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 6 d’abril de 2018

VIA LLAÇ GROC


DIMECRES, 04 D’ABRIL

Comença la rutina, com cada setmana  sortim amb el Josep, però aquesta vegada tenim que anar a una via suau, perquè el Josep s’està recuperant d’una lesió muscular i no vol forçar.
Li proposo anar a Abella de la Conca i fer la via Llaç groc que tenim pendent.



Sortim a les set com tenim per costum i anem directes a Artesa per esmorzar, no tenim cap presa i l’esmorzar s’allarga força, fins que finalment decidim a posar-nos en marxa.
Al pàrquing hi ha quatre cotxes, però escalant no hi ha ningú ??. Com que ja coneixem la situació de la via per la nostra recent visita a la veïna Pantera rosa , ens agafem l’aproximació amb tranquil·litat.



La primer tirada presenta una placa que sembla difícil però una vegada en situació resulta força factible.
La segona , presenta un seguit de ressalts amb algun pas interessant que no difícil.



La tercera i quarta segueixen la mateixa tònica i no és fins la darrera tirada que la via no es posa interessant. Aquesta tirada és molt maca i factible, tan sols hi ha un pas d’adherència a mitja tirada que trenca la progressió.



La nostra intenció era fer la darrera tirada de la veïna via “ Marcó” que quan vaig fer-la no vaig tenir ”........” de fer-la.
Però aquesta vegada tampoc ha estat possible, a las tirades superiors fa un vent gelat que no convida gens a posar-se en una aresta i decidim baixar , sense intentar acabar-la.



Amb l’experiència del darrer dia per baixar de la pantera rosa, no volem complicar-nos la vida amb els matolls i els ràpels i decidim baixar per la via Marco que en dos ràpels (mes el de la darrera tirada de la Llaç rosa) en deixa a terra.
La via que hem fet m’ha agradat més que la pantera groc, (és més neta) però la poca continuïtat en les seves tirades la fan molt suau i monòtona.

J. ESTRUCH




1 comentari: