Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 3 de maig de 2018

ARESTA GAS


DILLUNS, 30 D’ABRIL

Hem passat el diumenge com hem pogut, tot i així encara hem pogut fer alguna sortideta entre ruixat i ruixat, i visitar una part de la via verda que farà dema la família mentre nosaltres anem a escalar.
El mati de dilluns es presenta bonic, tot i que el terra esta completament moll per la pluja de la nit, però estem decidits a sortir, sobretot perquè a baixat el Jordi, la Xus i els nens per passar el dia amb nosaltres.


Hi ha una zona propera que encara no conec i que estic frissant per anar-hi Masmut i com que ells tampoc no la coneixen, no em costa gaire aconseguir anar-hi.
Sortim d’Horta després d’esmorzar direcció Terol però a Beceite ens equivoquem de carretera i no ho veiem fins passada una bona estona. Per sort , les noves tecnologies  ajuden i molt i podem corregir l’errada amb una penalització de tan sols mitja hora.


A les onze estem al aparcament per anar a fer l’aresta GAS del Masmut i en poc més de deu minuts ja estem a peu de paret amb la via localitzada.
Decidim entrar-hi per l’entrada directe, diuen que la roca és millor, però tot i així cal anar en compte en algun punt amb la roca. L’entrada és forteta si no coneixes de quin pal va la roca en aquestes contrades, però està ben assegurada.


La segona comença amb un flanqueig a la dreta fins quasi arribar a la canal que limita l’esperó per la dreta per després superar un tram vertical per entrar a la reunió.


La tercera és segurament la tirada millor de la via, primer un tram cutre de roca trencada fins arribar a una sabina i d’aquesta en lleugera diagonal ascendent a l’esquerra per una fissura i un seguit de panxes fins la reunió, el tram central, més difícil, està protegit , però el tram final , per entrar a la reunió cal anar en compte de no caure.


La quarta , segueix la mateixa tònica de bona roca i superació de petites panxes, però poc després d’iniciar la tirada he pujat amb tendència a l’esquerra per una placa molt fina i difícil i després m’han dit els companys que la via anava per la dreta, la veritat que aquell tram era molt difícil i sense possibilitat d’assegurar.


Uns metres més amunt he tornat a trobar la via i ja fins la reunió.
La cinquena tirada, comença molt i molt més cutre que la tercera, fins arribar a un parabolt i una sabina, per entrar per una canal i deixar-la poc després , enfilant-se per la paret de la dreta en una gran diagonal fins la reunió.


La sisena, no és quasi ni via, però millor sortir encordats per no caure i arriba al cim.
Una vegada al cim em remuntat direcció nord oest fins la carena somital i d’allà per uns corriols gens fresats em baixat fins el riu.


Ara per tornar , si que hem agafat la carretera bona que en mitja hora en portarà a Horta.
Demà ja tornem, però al menys hem conegut una zona nova .

J. ESTRUCH


2 comentaris:

  1. Molt guapo el lloc i la via!.
    Nosaltres el dilluns hi vàrem anar a fer la Aquest any si,casi coincidim!.
    Em sembla que aquest pont tots hem anat a Ports a caçar el bon temps!.
    Salut i racons xulos!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que us varem veure, ... en acabar la via varem pujar fins l'aparcament de la dreta i mirador per fer fotos del lloc i varem veure gent al cim.
      Felicitats, és una via que vull fer aviat
      Josep.

      Elimina