DIMECRES, 02 DE MAIG
El pont de maig s’ha
acabat , però la vida segueix, i demà es dimecres , dia d’escalada.
En arribar a casa
dimarts vaig començar a fer ronda de trucades
i el Joan va dir-me que anaven tres a fer la via del Monroig, “la serp
de dues cares” que jo tenia pendant.
Per tant, vaig
apuntar-me.
Ens trobem al
pàrquing de l’hotel del Bruc per estalviar-nos cotxes i sortim tots quatre a la
recerca d’un lloc per esmorzar que no trobem fins que decidim anar al càmping
de Sant Llorens de Mongay.
Una vegada satisfets
i preparats per fer l’aproximació ens repartim en dues cordades, al davant
aniran el Joan i l’Antoni i Darrera en una altre corda l’Isabel i jo.
La primera tirada ens
presenta dubtes per la proximitat de la via Kriptonita però aviat veiem clar per on anar i tot i que
la roca rellisca molt, podem solventar la tirada amb algun A0 salvador.
La segona, el que te
de perillós és la roca, completament trencada, (és la mateixa tirada que fem
per entrar a la via Lara, de fet fem reunió al mateix lloc.
La tercera presenta
un primer tram que cal fer en Ae per la qualitat de la roca però aviat el
deixem i la tirada s’enfila per un diedre que mig en fissura mig en placa anem
superant. En el seu tram central , cal ser força flexible per la gran eixarrancada
que cal fer per progressar dignament. Una vegada superat el diedre cal
enfilar-se per una placa fins sota un gran sostre i flanquejar-lo completament
a la dreta. Ull !! amb el fregament de les cordes , perquè per entrar a la
reunió aquest és important.
La quarta tirada , és
curta fàcil i bonica, un esperó amb bon cantell tot i tenir la roca arrodonida
ens deixa en una feixa on hi ha la reunió.
La cinquena tirada,
personalment crec que la més bonica, supera una placa on cal navegar per trobar
les preses bones i si no les trobes , un A0 sempre et soluciona el problema.
La sisena tirada , tenim
dues opcions, (les dues cares ?) sortir per la dreta o fer un petit flanqueig a
l’esquerra per allargar un xic la via.
Nosaltres hem
escollit aquesta darrera opció i tot i que la roca no és de fiar, acaba sent un
recorregut interessant.
Una vegada tots al
cim, recollir material i començar el camí de baixada fins el cotxe i d’allà al
bar del càmping per assegurar la cervesa.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada