Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 4 de maig de 2018

LA SERP DE DUES CARES


DIMECRES, 02 DE MAIG

El pont de maig s’ha acabat , però la vida segueix, i demà es dimecres , dia d’escalada.
En arribar a casa dimarts vaig començar a fer ronda de trucades  i el Joan va dir-me que anaven tres a fer la via del Monroig, “la serp de dues cares” que jo tenia pendant.
Per tant, vaig apuntar-me.


Ens trobem al pàrquing de l’hotel del Bruc per estalviar-nos cotxes i sortim tots quatre a la recerca d’un lloc per esmorzar que no trobem fins que decidim anar al càmping de Sant Llorens de Mongay.
Una vegada satisfets i preparats per fer l’aproximació ens repartim en dues cordades, al davant aniran el Joan i l’Antoni i Darrera en una altre corda l’Isabel i jo.


La primera tirada ens presenta dubtes per la proximitat de la via Kriptonita  però aviat veiem clar per on anar i tot i que la roca rellisca molt, podem solventar la tirada amb algun A0 salvador.


La segona, el que te de perillós és la roca, completament trencada, (és la mateixa tirada que fem per entrar a la via Lara, de fet fem reunió al mateix lloc.


La tercera presenta un primer tram que cal fer en Ae per la qualitat de la roca però aviat el deixem i la tirada s’enfila per un diedre que mig en fissura mig en placa anem superant. En el seu tram central , cal ser força flexible per la gran eixarrancada que cal fer per progressar dignament. Una vegada superat el diedre cal enfilar-se per una placa fins sota un gran sostre i flanquejar-lo completament a la dreta. Ull !! amb el fregament de les cordes , perquè per entrar a la reunió aquest és important.


La quarta tirada , és curta fàcil i bonica, un esperó amb bon cantell tot i tenir la roca arrodonida ens deixa en una feixa on hi ha la reunió.


La cinquena tirada, personalment crec que la més bonica, supera una placa on cal navegar per trobar les preses bones i si no les trobes , un A0 sempre et soluciona el problema.


La sisena tirada , tenim dues opcions, (les dues cares ?) sortir per la dreta o fer un petit flanqueig a l’esquerra per allargar un xic la via.


Nosaltres hem escollit aquesta darrera opció i tot i que la roca no és de fiar, acaba sent un recorregut interessant.
Una vegada tots al cim, recollir material i començar el camí de baixada fins el cotxe i d’allà al bar del càmping per assegurar la cervesa.


J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada