FISSURA CARRASCA

DIUMENGE, 20 DE MAIG

Com cada setmana que el Jordi pot sortir començo a cercar un lloc d’aquells que no si pot anar normalment i aprofitar les facilitats que te per poder fer quilometres i que a ell també li agrada llevar-se aviat per anar a escalar.

Aquesta setmana sortirem amb el Pere de Vilafranca, va trucar-me per sortir i també li agrada l’aventura.

Quedem en trobar-nos a Vilafranca a les set del mati , el nostre objectiu, anar a Sud perquè mitja Catalunya esta amenaçada de turmentes i com més al Sud sembla que el temps serà millor.

A les nou estem a Horta de Sant Joan davant d’un bon esmorzar i acabem de decidir els nostres objectius. La meteo segueix dient que aquí plourà sobre les dues del migdia però a Peñarroya de tastavins no ho farà fins les 7 del vespre.

Decidit, mitja hora més de cotxe i ens plantem a les roques del Masmut.

Aquí portem un objectiu que ens fa gracia a tots la via “Aquest any , si” si sense dubtar-ho anem directes a ell, tot i que el cel esta lleugerament cobert.

Fem la primera tirada, entretinguda i no ens adonem que el cel s’ha tancat i comença a caure una petita roina, però com estem sota un desplom ni ens adonem.

Pugem tots a la reunió i comencem la segona, però la pluja comença a intensificar-se i ja la sentim caure amb força, encara que intermitent.

Pensant amb la dificultat de la via, sobretot en el tram superior on no estarem protegits, prenem la decisió de girar cua i canviar d’objectiu tot i que plou intermitentment.

La nova proposta , la fissura Carrasca, que segons diuen és de la factoria “Sendero limite”  i és una garantia de progressió segura.

La primera tirada podem fer-la entre ruixats i estones sense ploure, però la roca comença a estar saturada d’aigua. Amb algun passatge on s’imposa fer A0 podem fer-la sense problemes.

La segona comença igual però arribant a la reunió el temps vol dir de les seves i els ruixats s’intensifiquen.

Aquí fem canvi de cordes i en Pere agafa les rendes de la cordada, comença a pujar però cada vegada plou més i per acabar de liar-la és salta la reunió i enfila directament 60 metres de tirada.

Nosaltres darrera, ja sota una pluja forta e insistent anem pujant com podem i arribem a la reunió com a pollets, hi ha punts que l’aigua cau regalimant i entre per les mans i surt pels peus de gat, uuff!!.

La darrera tirada , ja sense canviar cordes ens deixa al cim i directes al cotxe , on tenim que treure’ns tota la roba .

Ara si que ja en tenim prou, agafem el cotxe i anem directes a Horta per fer un mos i trobar-nos amb l’Angel i el seu fill que porten uns dies en aquestes contrades, ells si que han pogut escalar aquí, no ha plogut quasi .

Nosaltres que tenia que començar a ploure per la tarda ha començat abans del migdia. Com per tornar a fer cas al meteoblue!! Aquest any ja porta algunes marrades amb el tema de la meteo.  Uuuffff !!!

J. ESTRUCH