INTENT A LA VIA DESLIZ

DISSABTE, 05 DE MAIG

Aquesta setmana és l’enèsima vegada que el meteoblue em juga una mala passada.

Tota la setmana que anem plantejant amb el Jordi l’objectiu adient per fer una via llarga i amb un ull enganxat al meteoblue per escollir millor.

El divendres acabem de decidir-nos i donat que la turmenta  entra per l’Est, nosaltres anirem el màxim que puguem al Oest per escapar-nos, je, je il·lusions!!.

Sortim a les sis trenta direcció Lleida i seguim direcció Hosca, però veient que per terres de Lleida el cel no dona senyals de pluja ens decidim per anar a conèixer una zona que no hi hem estat mai. La paret d’Aragó però entrant per la feixa dels espàrrecs i fer la via Desliz com a primer tast de la zona.

Fem la aturada per esmorzar a prop de Benavarri i anem directes a Viacamp i sense problemes fins l’aparcament de la bassa on deixem el cotxe.

Ara cal seguir la pista forestal que ens porta al cim  del Montsec d’Estall, aquesta caminada que no havíem fat mai cap dels dos, és llarga però molt còmode.

Una vegada a la carena , no ens costa gaire trobar el principi de la feixa, gracies a la molta informació que corre per les xarxes. Baixant en compte arribem sense problemes al ràpel que ens deixa a una 50 metres del principi de la via.

Fins aquí , tot correcte, anem amb temps, hem trobat la via fàcilment i estem sols a la paret, ..... tot una meravella !!.

Comencem la via i tot va de perles, pedra de qualitat amb les assegurances amb força aire entre elles i un grau encertat.

A la reunió, comencem a sentir tronar lluny però no tenim el cel tapat sobre nostre , per tant anem tranquils, tan sols direcció Pont de Muntanyana és veu una cortina d’aigua però creiem que na porta aquesta direcció i anirà direcció Nord.

Pujant la segona tirada, que segueix amb la mateixa tònica que la primera, bona roca, assegurances separades i el grau que comença a picar i que t’obliga a anar molt concentrat, comencen a caure algunes gotes i el tema ja no està tan clar.

Des de la reunió veiem que la cortina d’aigua que teníem lluny ha canviat de direcció i s’apropa a marxes forçades, de fet les muntanyes que veiem darrera la paret de Catalunya  ja no es veuen per la cortina d’aigua. Davant aquesta possibilitat de mullar-nos i pensant que tenim tres tirades per sobre, ens decidim per baixar i sortir per la feixa, (més val boig conegut que savi per conèixer).

Fem un sol ràpel de 60 metres fins una feixa que hi ha just sobre el ràpel de baixada i flanquejant per aquesta retornem al camí de baixada, ja amb les primeres gotellades sobre els nostres caps. I encara ens queda remuntar la feixa i fer tot el camí de tornada fins el cotxe,  uufff  !!!.

Arribem al cotxe, xops. S’imposa anar a fer la cervesa i les braves... je, je.

Anem directes a Bellcaire on trobem a la colla del Maresme, ells s’han quedat per Sant Llorens de Mongai i encara han pogut escalar.

Nosaltres per fer-nos els espavilats tornem amb la cua entre les cames, però contents de conèixer una zona nova a la que segur que tornarem.

J. ESTRUCH