DIMECRES, 27 DE JUNY
Aquesta setmana hem quedat amb
la colla de quedar-nos per la zona en previsió que vingui gent nova a la
sortida, però finalment ens hem trobat sis al lloc de reunió, el Manel, el Joan
el Toni , els dos Josep i la Isabel.
Com que ja teníem coll avall
quedar-nos per Ca la Montse, seguim amb els plans inicials i anirem a la
plantació per fer quelcom.
Mentre anem perfilant la
sortida , comença a sortir algun objectiu.
Començarem per la agulla Cara de mico on hi ha alguna via que tenim pendent i seguirem fins la gorra frigia per fer una via piulada darrerament a les xarxes i que no teníem controlada.
Donat que la calor apreta i ja tenim uns anyets decidim pujar amb el trenet de Sant Joan (bé, un dels Josep’s vol fer una ombrada i puja a peu pel camí de Sant Miquel).
Anem fins la Plantació i a peu
de via decidim que farem dues cordades de tres persones, però farem la mateixa
via, la Esacalada Virtual, (a mi ja em va bé, perquè aquest darrer hivern vaig
anar per fer-la amb en Ricard i abandonarem l’escalada pel fred que feia, ara
la tenia a la llista de pendents).
La cordada, Joan, Antoni i Manel comencen l’escalada, nosaltres , la Isabel, el Josep i Jo anirem darrera
Sense fred a les mans , la
primera tirada és molt més humana i es deixa fer bé.
La via segueix la tònica en
referencia a les assegurances a les vies del Guillem, excés d’assegurances,
però com sempre , les que no vulguis aprofitar, les deixes i tan panxos !!!.
La segona és semblant a la primera, una placa tombada i sense complicacions.
La tercera, ja ensenya més les
dents, una sortida de la reunió potent per entrar a una placa vertical molt
bonica i mantinguda que ens porta fins la darrera tirada que és la mes lletja.
Aquesta comença amb un
flanqueig a la dreta per entrar a la canal i resseguir aquesta fins que pots
sortir a la placa de la dreta i d’aquí a la reunió , sota un petit desplom.
Aquesta reunió no la fem i seguim directes fins el cim.
Aquest darrer tram presenta un
parell de passos d’artificial, però la cordada de davant ens han deixat un
camelot posat que ens ha facilitat molt la tasca.
Mentre nosaltres acabem la tirada , els companys van a la recerca de la via de la Gorra Frigia i comencen l’escalada. Nosaltres com sempre darrera d’ells.
Però hi ha companys que comencen a tenir presa i decidim sortir per la via Lanjarin.
Una vegada al cim , fem dos ràpels per arribar a la canal i directes a la recerca del tren que ens tornarà al Monestir i al cotxe.
Una vegada tots reunits,
directes al Bruc per fer la cervesa de rigor.
J. ESTRUCH
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada