Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

divendres, 29 de juny de 2018

ESCALADA VIRTUAL + PUPURRI OEST DEL GORRO


DIMECRES, 27 DE JUNY

Aquesta setmana hem quedat amb la colla de quedar-nos per la zona en previsió que vingui gent nova a la sortida, però finalment ens hem trobat sis al lloc de reunió, el Manel, el Joan el Toni , els dos Josep i la Isabel.
Com que ja teníem coll avall quedar-nos per Ca la Montse, seguim amb els plans inicials i anirem a la plantació per fer quelcom.
Mentre anem perfilant la sortida , comença a sortir algun objectiu.


Començarem per la agulla Cara de mico on hi ha alguna via que tenim pendent i seguirem fins la gorra frigia per fer una via piulada darrerament a les xarxes i que no teníem controlada.


Donat que la calor apreta i ja tenim uns anyets decidim pujar amb el trenet de Sant Joan (bé, un dels Josep’s vol fer una ombrada i puja a peu pel camí de Sant Miquel).
Anem fins la Plantació i a peu de via decidim que farem dues cordades de tres persones, però farem la mateixa via, la Esacalada Virtual, (a mi ja em va bé, perquè aquest darrer hivern vaig anar per fer-la amb en Ricard i abandonarem l’escalada pel fred que feia, ara la tenia a la llista de pendents).


La cordada, Joan, Antoni i Manel comencen l’escalada, nosaltres , la Isabel, el Josep i Jo anirem darrera
Sense fred a les mans , la primera tirada és molt més humana i es deixa fer bé.
La via segueix la tònica en referencia a les assegurances a les vies del Guillem, excés d’assegurances, però com sempre , les que no vulguis aprofitar, les deixes i tan panxos !!!.


La segona és semblant a la primera, una placa tombada i sense complicacions.
La tercera, ja ensenya més les dents, una sortida de la reunió potent per entrar a una placa vertical molt bonica i mantinguda que ens porta fins la darrera tirada que és la mes lletja.
Aquesta comença amb un flanqueig a la dreta per entrar a la canal i resseguir aquesta fins que pots sortir a la placa de la dreta i d’aquí a la reunió , sota un petit desplom. Aquesta reunió no la fem i seguim directes fins el cim.
Aquest darrer tram presenta un parell de passos d’artificial, però la cordada de davant ens han deixat un camelot posat que ens ha facilitat molt la tasca.


Mentre nosaltres acabem la tirada , els companys van a la recerca de la via de la Gorra Frigia i comencen l’escalada. Nosaltres com sempre darrera d’ells.


Però hi ha companys que comencen a tenir presa i decidim sortir per la via Lanjarin.


Una vegada al cim , fem dos ràpels per arribar a la canal i directes a la recerca del tren que ens tornarà al Monestir i al cotxe.
Una vegada tots reunits, directes al Bruc per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada