LA VENTANA INDISCRETA

DISSABTE, 23 DE JUNY

Avui toca revetlla, però no em resisteixo a perdonar un dia d’escalada.

Buscant company , he trobat al Josep  que esta en la mateixa tessitura que jo, (amb ganes d’escalar però amb la necessitat de tornar aviat a casa)

Com que ell ve del Valles Oriental i jo del BaIx Llobregat, ens trobem al Rosal on aprofitarem per fer un mos i acabar de escollir el nostre objectiu.

La primera prioritat és que sigui ombrívol i això ja condiciona la selecció. Finalment li proposo anar al mirador de Grasolet, que és un lloc idoni per les nostres necessitats, ombrívol, sense aproximació i rapit de fer.

Quan arribem al mirador , sembla les rambles de Barcelona, tots els aparcaments ocupats i fins molt avall de la pista amb cotxes a la vorera. Per aparcar hem tingut que entrar a la pista , una vegada passat el mirador.

Preparem el material i anem fins l’arbre que ens permetrà fer els ràpels per arribar a peu de via.

Tot baixant el Josep es fa creus de la roca que hi ha, descomposta, i es pregunta si tindrem que pujar per aquí, al que li responc que si.... i no li agrada gens !!!

Fa molts anys , amb el Josep Sánchez vàrem fer la via ventana indiscreta i tot i no agradar-nos gaire la roca vàrem sortir força satisfets, avui volia fer una via diferent, però al veure els dubtes del Josep,i jo que no recordo quasi res, ens posem també a la mateixa via, al menys sabem que per aquí podem pujar.

La primera tirada, un diedre vertical amb les assegurances força separades i amb una roca a controlar.

Las segona és la tirada més potent de la via, força mantinguda i amb les assegurances lluny, per sort la roca és millor, perquè estem en la part central de la paret.

La tercera és un xic més fluixa , però tot i així cal anar en compte. Sobretot perquè la tirada fa una ziga zaga que cal agafar-la bé si no vols liar-te. Acaba la tirada amb la superació d’un desplom amb l’assegurança força lluny dels peus i la roca a controlar.

La quarta tirada és pot ser la pitjor de totes, per la qualitat de la roca, hi ha tres parabolts a la part inicial , però la resta cal anar progressant per terreny escamós i trencat fins arribar al arbre que hi ha just sota la passarel·la del mirador.

Inicialment tenia en ment fer dues vies, però el Josep diu que ja en te prou de navegar per roca dolenta (crec que te tota la raó) i decidim anar a refrescar-nos i deixar els patiments per a properes sortides.

Amb aquesta decisió hem aconseguit dues coses, no passar mes penalitats i arribar aviat a casa cosa que ha fet feliç a la família

J. ESTRUCH