Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 28 de juny de 2018

INTEGRAL D'EN PITU I LA NURI


DIMECRES, 20 DE JUNY

Fa quatre dies ens queixàvem de mal temps i ara de l’excés de calor, (no estem mai contents).
Les circumstancies d’avui son especials, tinc que arribar aviat a casa, o sigui que ens tindrem que quedar per Ca la Montse i per acabar d’arrodonir els problemes. A les restriccions tindrem que cercar que no ens toqui el Sol, vaja tot un repte.


Avui hem quedat, en Joan, el Manel , l’Antoni i s’ha incorporat en Boi que vol veure de quin pal anem per copsar si s`apunta a les sortides del dimecres.
Per tenir una jornada tranquil·la hem decidit pujar fins la plantació i cercar alguna cara oest, creiem que podrem sortir sense torrar-nos gaire. Escollim l’agulla Pam a Pam on hi ha dues vies de característiques semblants i completament paral·leles, (La integral d’en Pitu i la Josep Barbera ).


El Joan i en Toni escolleixen la Josep Barbera i nosaltres,(en Manel i jo) anem a la Integral d’en Pitu.


La primera tirada és la típica montserratina amb molts còdols i dificultat suau, a més l’assegurança típica d’en Guillem que permet deixar assegurances sense utilitzar.


La segona tirada ja es redreça un xic però les bones preses i la generositat de les assegurances permeten forçar la maquina sense por de caure i fer-te mal.


La tercera no presenta cap problema és tracta d’arribar al cim de l’agulla per poder baixar fins el següent tram.
Després d’una caminada d’uns trenta metres arribem al peu de la agulla Mirador de sant Joan que representa el darrer obstacle que ens caldrà solventar.


La primera tirada és força vertical però ben assegurat, tot i que la roca no és tan bona com en el tram anterior i fem reunió en una petita feixa , uns quaranta metres sobre el camí.
La segona tirada ja ens deixa en el cim, no sense haver superat un tram força vertical i bonic, la resta cada vegada més suau fins el cim.


Les dues cordades arriben al mateix temps a fer cim on fem la foto de rigor
Ara ja podem guardar les cordes, una petita desgrimpada ens deixa en el camí d’aproximació i directament al Bruc per fer la cervesa de rigor.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada