PITUFOS

DIUMENGE, 17 DE JUNY

Poques vegades una via “ aparent ment fàcil” em deixa aquest regust a la gola i no sé si ha estat la tensió que hem passat o la calor, però hem acabat amb la boca seca i les provisions d’aigua exhaurides.

Aquesta setmana sortim en Pere i jo. Per aquesta sortida li proposo  dues vies que tinc pendents a la zona de Collegats i Pessonada.

En Pere no triga gaire en decidir-se i l’escollida és la via Pitufos a Collegats, una via que si cerques informació per la xarxa, ben poca en trobaràs i la que trobes, molt genèrica.

Sortim a les vuit i sobre les deu ja estem al pàrquing, sota la paret  . No som els primers, de fet hi ha dos cotxes aparcats i veiem una corda que ha matinat força perquè esta a la quarta tirada de la via Tànger. Be almenys aquests no ens trepitjaran la via, je, je........... com si fos normal que a la nostre via hi hagi gent !!.

Una hora més de caminar i ja estem a peu de via i al contrari de quan varem fer la Sang de Crac aquesta vegada pugem per darrera l’espero rocós , molt més còmode i equipat amb una corda.

La primera tirada, se la demana en Pere i em deixa la tirada que, a priori, em fa més respecte de la via.

Aquesta tirada és molt bona i mantinguda, el grau és el que diuen les ressenyes, però les neurones van a tot drap pel nivell d’exposició, (un pitó en quaranta metres) , la resta cal assegurar amb flotants que no sempre són fàcils de posar. He aconseguit posar cinc  flotants en tot el recorregut. L’entrada a la reunió plena de herbes senyal que no és una via de consum quotidià.

La tercera, comença el festival d’encastaments trenta metres de reptar com un cuc amb un arbre al principi per llaçar bagues i dos burils junts a mitja tirada és tot el que trobem. Pujar amb una motxilla és una agonia i hem fet tota la via amb aquesta penjada entre les cames.

La quarta tirada, són quaranta metres del mateix pal , no he trobat els dos pitons que senyala la ressenya i tan sols he pogut passat el darrer pont de roca , ja entrant a la reunió. En el recorregut he posat en forats algun camelot petit, però pocs.

Fins aquí la ressenya ens quadra perfectament, però a partir d’aquí no ens quadren ni la dificultat ni els metres i hem anat improvisant segons anava sortint.

A l’altura de la reunió en Pere entra dins l’escletxa per fer el flanqueig que ens porta a l’altre costat, cal fer-lo un xic descendent i tot i així sortim per sobre del arbre que senyala la ressenya. Aquí improvisem una reunió.

La següent tirada assenyala fer el itinerari en sentit contrari per tornar a sortir a l’altre vessant  de la llastra. Aquesta tirada comença un xic vertical per tornar a entrar  darrera la llastra i fer reunió d’un espit . (cal dir que totes les reunions hi ha un espit i algun burí,  no gaire més).

La tirada que tenim sobre te un aspecte infernal, primer una fissura vertical on hi ha un arbre mort amb unes arrels fortes que et permeten arribar a un petit replà.  D’aquest surten dues fissures (les dues lletges amb ganes i netes. La de la dreta desploma i l’aspecte és de roca trencada, (res de res , jo per aquí no pujo) i entro a la fissura de l’esquerre  que es un romenaig mooooolt estret i amb roca trencada, tot i així puc posar dos micros que donen moral.

Hi ha un tram que és tant estret que em cal treure’m el casc, la maquina de fotos, l’arnes de pit del material i reptar com un cuc per entrar a una reunió que no surt a les ressenyes amb quatre burils. ( personalment és la tirada més difícil de la via i amb diferencia).

La següent tirada, comença amb un tram vertical i finet, per anar a cercar tres burils, segons la ressenya és el tram de sisè, però nosaltres l’hem fet en A2 i suant perquè estan posats por forçar els passos. La sortida d’aquest tram també ha estat una odissea, surts sota un sostre estirat i agafat a una presa invertida que hi ha al sostre.

La reunió pocs metres més amunt en una canal.

Ara tan sols resta el tram final, segons la ressenya , uns quinze metres, però nosaltres hem fet com cinquanta metres, fins arribar a uns arbres amb la suficient solvència com per fer-hi reunió.

Ara tan sols resta fer el camí d’aproximació però per sobre el cingle que ens portara fins la ferrada de baixada i al cotxe.

Hem arribat tan assedegats al cotxe que sense canviar-nos hem anat directes a font de la Figuera per recuperar líquids i fer material.

Per cert, al fer material he trobat a faltar un mosquetó amb dos micro friends, (intuïm que en la maniobra de treure’m el porta material a la tirada difícil han caigut, és el moment més probable) . Si algú va a la via i te la sort de trobar-los. Ja sap que té dues opcions, aprofitar-los i fer-los servir o retornar-me`ls i li agrairia amb una bona cervesa. Com la que ens varem prendre a Camarasa en el camí de baixada.

J. ESTRUCH