VIA CATALANA + TORNASOL

DIUMENGE, 10 DE JUNY

Nova setmana de negociació amb la meteo.... je je és un dir perquè vagi on vagi acabo mullat.

Aquest setmana amb en Pere optem per tornar a baixar als Ports, primer perquè l’Angel està per la zona passant un dies i segon perquè sembla que serà la millor opció segons la meteo.

Aquesta vegada volem aprofitar el temps i per guanyar temps al rellotge anem directament a la zona d’escalada on hem quedat amb l’Angel i els seus companys.

De feta les deu , ja estem escalant. Ens hem decidit per les Gronses on encara ens queda feina a fer.

Allà ens repartim en tres cordades i nosaltres ens decantem per la via Catalana, un itinerari equipat molt proper a la darrera via que vàrem fer l’ultima vegada en visitar els Ports. (via retorno a la inquisició).

La via, sense complicacions i sense aspiracions a aportar res de nou, una via de consum, assegurada i fàcil, tan sols hi ha una tirada on cal controlar un xic , la resta un passeig.

De baixada un patit ràpel fins un collet i caminant per la carena fins la gronsa central on farem el descens normal.

Hem acabat relativament aviat i encara ens queden ganes de fer metres, aleshores ens decidim per una altre via de les pendents, la via Tornasol.

Aquesta via via esta situada a la gronsa central i comença al mateix lloc que la via 27 i més que també vàrem fer en la darrera visita.

La primera tirada és fàcil i nosaltres decidim saltar-nos la reunió i fer dues tirades en una, més que res perquè comencem a sentir trons no gaire lluny i tenim por de tornar a mullar-nos.

La segona, veiem un parabolt  per sobre nostre i recordem que l’Angel ens ha dit que ha trobat un passatge força difícil aquí, però mirant possibles opcions veiem la continuació més factible fent un flanqueig a l’esquerra per entrar a una canal on hi ha un arbre amb una baga, (anem per bon camí i ens estalviem el passatge compromès).

La tercera segueix la canal per petites terrasses amb els seus corresponents ressalts però fàcils de gestionar.

La quarta tirada és , la tirada, de la via, i cada vegada sentim els trons més propers, el Pere que li ha tocat treballar-la la solventa amb rapidesa i jo surto esperitat darrera, sembla que la cosa es complica i encara queda una tirada.

La darrera tirada va per una canal i penso que si comença a caure aigua no sé per on sortirem, però sorpresa quan surto a la carena , tota la turmenta es desvia vers el nord i ens deixa tranquils. Tant patiment per res, però com que venia de l’altra vessant no veiem la direcció i ja ens veiem mullats com a peixos una nova vegada.

Amb tanta pressió ens plantem al pàrquing a les tres , encara tenim temps de més metres, però ja en tenim prou de temptar a la sort. S’imposa anar a Horta per fer una bona cervesa amb els companys.

J. ESTRUCH