ROCA MAURA

DIMECRES, 06 DE JUNY

Una setmana més sota l’ amenaça del mal temps.

Començ la setmana i la ronda de trucades per trobar company i el més important, un lloc per escalar sense mullar-nos !!.

El dimarts sembla tot perfilat, uns companys volen anar al Garraf i quasi estem decidits a fer-los companyia però mirant el Meteoblue, he trobat una possibilitat d’escalar sense mullar-me a la zona Nord de Catalunya, concretament a l’Estartit i li proposo al Josep la possibilitat d’anar-hi.

Per ell, cap problema, fa molt temps que va anar-hi i va fer una via, “la Manyo”.

Jo, per la meva part he visitat Roca Maura, dues vegades i he fet tres vies. Per tant tenim moltes vies pendents com a objectiu.

Sortim a les set , com sempre i ens trobem a Llinars del Vallès, la resta de camí la farem amb un sol cotxe.

A les nou , ens aturem a Torroella de Mongri per esmorzar i mirar els possibles objectius. Ens decidim per fer dues vies (si el temps ho permet).

Primer una via fàcil, la via “Joanet el cosinet” per tenir el primer contacte amb la roca i després la nova via “Patafisica”.

Aparquem com sempre els contenidors i en cinc minuts ja estem a peu de via, és una comoditat aquestes aproximacions tan curtes.

La primera tirada és lletja per la vegetació que hi ha però presenta dos trams bonics, llàstima que a la canal hi ha moltes restes d’ampolles i deixalles que la gent ha anat tirant per la canal, hem trobat un parabolt per assegurar un passatge vertical poc abans d’entrar a la reunió. També hem aprofitat la pujada per veure la via “As de martes” que un dia o altre serà un objectiu.

La segona és una tirada de transició per arribar a la reunió que hi ha dins la cova, aquesta tirada és terrosa i amb herbes, lletja amb ganes.

La tercera comença amb un tram ple de sorra que cal vigilar per no relliscar fins que la via s’ajunta amb la via “punxadits” que ja he fet. Juntes segueixen fins la reunió, en aquesta tirada hem posat un camelot en el primer tram, mes que res per protegir una possible relliscada. La resta està equipada amb ponts de roca i un parabolt.

La quarta tirada , deixa la via “punxadits” a la dreta i s’endinsa per la canal fins sota el mur final, aquesta tirada també és lletja, uns passatges trencats al principi li donen la dificultat, després bosc tracció fins la reunió.

La cinquena, que juntament amb la tercera son les úniques tirades que es poden dir d’escalada, es curiosa. Un encastament inicial fins arribar a un parabolt, després un flanqueig a l’esquerra per sobre d’un contrafort força incòmode i agafar dos passos d’artificial protegits per dos parabolts que ens deixen a la carena final, sortida també rostollera i reunió a les baranes de l’antena somital.

Son les tretze hores i segueix lluint el sol , cal aprofitar el dia i anem per la segona via.

Aquí fem la marrada del dia, per no baixar fins el cotxe i tornar a pujar els cinc minuts, hem decidit resseguir el peu de paret passant per la zona d’esportiva, uufff !!!.

Aquest camí està pitjor que la via que acabem de fer i ens costa molt arribar a peu de via.

Comencem la primera tirada, que ens ha agradat molt, res a veure amb l’anterior,

Una placa negre és el primer escull que cal superar, força vertical i protegit per un pitó i dos ponts de roca, després un tram fàcil per arribar al tram més dur de la tirada que ens permet arribar a la reunió.

Mentre anem pujant , ja comencem a escoltar els primers trons i des de la reunió veiem una cortina d’aigua per la zona de la Bisbal d’Emporda. Cal decidir que fem, mullar-nos o deixar la resta per a una propera visita?

Com és lògic escollim la segona opció, ràpel i a terra.

Just arribar al cotxe i ja cau el primer ruixat, !! ens hem salvat pels pels!!!.

Be, avui ja ho tenim tot fet, tornem a Torroella per fer un mos i començar el camí de tornada.

Hem deixat una via a mig fer que caldrà acabar, aquesta primera tirada que hem fet ens ha deixat un bon regust.

J. ESTRUCH