DISSABTE, 02 DE JUNY
Seguim amb la mateixa tònica
de sempre, - fugir de la pluja-. Aquesta setmana ens trobem cinc companys , en
Joan, el Xavi, l’Eric i el Josep .
Mirant la meteo se’ns fa
difícil escollir un lloc idoni perquè porta dies plovent, però finalment ens
decidim pel Bergueda.
El nostre primer objectiu , la
Gallina Pelada, que aviat es veu frustrat perquè des de el creuament de la
carretera on agafem la pista ja veiem la paret completament molla. Hem encertat
en el dia , però no hem caigut les escorrialles de l’aigua. Amb tot el que ha
plogut , estarà dies regalimant aigua aquesta paret.
S’imposa el pla B, i anem a
Malanyeu.
Una vegada a la zona ens dividim en dos grups. El Joan va amb el Xavi i l’Eric a fer una via que te ullada i els dos Josep’s anem a fer vies més “clàssiques” però que no hem fet. De fet, tan el Josep com jo , poques vies hem fet en aquest sector de paret.
La primera que fem és la via Francesc Sunyol, que resulta força agraïda, amb unes quantes bagues fem el fet i les tres tirades són boniques.
Els primers metres fàcils i
ben equipats fins la reunió que fem dins una cubeta en lloc de fer-la penjats.
Per la segona via, ens
decantem per la via Montse Curto
La primera tirada comença fàcil però poc abans de la reunió hem agafat per l’esquerra de la canal i les preses desapareixen com per encanteri en un tram fins la reunió.
La segona , molt ben trobada
és una disfrutada de tirada amb un grau assequible.
La tercera segueix la mateixa
tònica
Com que nosaltres anem dos i ells son tres, hem acabat abans i ens decidim per fer una tercera via, aquesta vegada la via “ La Carla se’n va a la selva”
La primera tirada d’aquesta via no presenta bona roca a la vista però una vegada en matèria hi ha uns forats molt agraïts , el que fa que la dificultat sigui baixa,
La segona , cal superar un
seguit de ressalts i anar a cercar la reunió a la dreta , dins d’una cubeta.
La tercera presenta una entrada fineta amb cantells arrodonits però a la següent placa ja hi ha els forats de costum, just entrar a la reunió hi ha un passatge un xic més finet que la resta.
Aquí decidim deixar d’escalar, ja en tenim prou i anar a fer la cervesa s’imposa.
Quan arribem al terra anem a
veure els companys i els veiem començant els ràpels de la seva segona via. Els
saludem i anem al cotxe per esperar-los , ara ja tan sols resta anar a fer la
cervesa amb tranquil·litat, no hem fet el nostre objectiu primer però hem pogut
escalar que és el més important, - “I sense mullar-nos”-
J. ESTRUCH
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada