Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 7 de juny de 2018

TRES VIES A MALANYEU


DISSABTE, 02 DE JUNY

Seguim amb la mateixa tònica de sempre, - fugir de la pluja-. Aquesta setmana ens trobem cinc companys , en Joan, el Xavi, l’Eric i el Josep .
Mirant la meteo se’ns fa difícil escollir un lloc idoni perquè porta dies plovent, però finalment ens decidim pel Bergueda.
El nostre primer objectiu , la Gallina Pelada, que aviat es veu frustrat perquè des de el creuament de la carretera on agafem la pista ja veiem la paret completament molla. Hem encertat en el dia , però no hem caigut les escorrialles de l’aigua. Amb tot el que ha plogut , estarà dies regalimant aigua aquesta paret.
S’imposa el pla B, i anem a Malanyeu.



Una vegada a la zona ens dividim en dos grups. El Joan va amb el Xavi i l’Eric  a fer una via que te ullada i els dos Josep’s anem a fer  vies més “clàssiques” però que no hem fet. De fet, tan el Josep  com jo , poques vies hem fet en aquest sector de paret.



La primera que fem és la via Francesc Sunyol, que resulta força agraïda, amb unes quantes bagues fem el fet i les tres tirades són boniques.
Els primers metres fàcils i ben equipats fins la reunió que fem dins una cubeta en lloc de fer-la penjats.



La segona és de transició i la tercera molt bonica amb un passatge més compromès al principi
Per la segona via, ens decantem per la via Montse Curto



La primera tirada comença fàcil però poc abans de la reunió hem agafat per l’esquerra de la canal i les preses desapareixen com per encanteri en un tram fins la reunió.
La segona , molt ben trobada és una disfrutada de tirada amb un grau assequible.
La tercera segueix la mateixa tònica



Com que nosaltres anem dos i ells son tres, hem acabat abans i ens decidim per fer una tercera via, aquesta vegada la via “ La Carla se’n va a la selva”



La primera tirada d’aquesta via no presenta bona roca a la vista però una vegada en matèria hi ha uns forats molt agraïts , el que fa que la dificultat sigui baixa,
La segona , cal superar un seguit de ressalts i anar a cercar la reunió a la dreta , dins d’una cubeta.



La tercera presenta una entrada fineta amb cantells arrodonits però a la següent placa ja hi ha els forats de costum, just entrar a la reunió hi ha un passatge un xic més finet que la resta.



Aquí decidim deixar d’escalar, ja en tenim prou i anar a fer la cervesa s’imposa.
Quan arribem al terra anem a veure els companys i els veiem començant els ràpels de la seva segona via. Els saludem i anem al cotxe per esperar-los , ara ja tan sols resta anar a fer la cervesa amb tranquil·litat, no hem fet el nostre objectiu primer però hem pogut escalar que és el més important, - “I sense mullar-nos”-

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada