Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 31 de juliol de 2018

ARESTA EST


DILLUNS 23 DE JULIOL

 Comença una setmana que pot ser molt interessant. Hem quedat amb el Joan (que és un gran coneixedor de la zona) en fer una campanya d’escalades per la Catalunya Nord.
Per mi és una zona quasi desconeguda, he visitat molt poc la zona , tot al contrari que ell.
La primera proposta ens portarà a la Dent d’Orlu, per la seva vessant Est.


Sortim de Font Romeu on tenim la família i baixem a Puigcerdà, a partir d’aquí farem el viatge amb en Lluis i el Josep.
Quan arribem al pàrquing ja hi ha tres cotxes aparcats, esperem que no estiguin a la nostre via, (ho dubtem perquè no és una via de consum massiu) Ara ens queda fer una aproximació dura , en pujada continuada fins el coll d’Egua que ens costarà una hora aproximadament i a partir d’aquí tot baixada fins el peu de via.


Mentre anem baixant per acostar-nos al ràpel que ens deixa a la feixa on comença la via ja veiem diferents cordades repartides per les parets.
Per fi arribem al peu de la via i ens acomiadem dels companys, ells que estan molt més forts s’han plantejat l’objectiu de la via Itinerance, situada just a la dreta de la nostre i que comparteix els darrers llargs amb la nostre per arribar al cim.


Nosaltres comencem el nostre objectiu, l’Aresta Est i els principis no son gaire engrescadors, un parell de tirades amb molta herba fins arribar a l’aresta pròpiament dita. A partir d’aquí, cal tenir intuïció per trobar el camí adient donat que a les tirades quasi no hi ha equipament i al ser una aresta tan ample no es fàcil de trobar. Per sort hem anat trobant les reunions i la progressió ha estat força rapida.


A la part final intuïm que els companys ja ens hauran superat. Tan sols a mitja via ens hem vist un moment a la distancia, però quan fem la tirada que enllaça amb les altres vies, els veiem just sota nostre.


Ara ja més tranquils anem fent metres fins arribar al cim.
L’escalada no ha estat cap meravella, (com diu el Joan, no és la millor via per conèixer aquesta vessant) però ha estat una escalada interessant, l’únic factor a tenir en compte és la calor que hem passat, tot i a l’altura que estem escalant, la calor ens a  castigat durant tot el recorregut i als darrers llargs és feia pesat seguir.


Ara tan sols resta desfer el camí de pujada i tornar al cotxe.



Aquesta vegada ha  estat impossible fer una ressenya de la via, anar fins un lloc on poder fer una foto de l’itinerari és molt complicat i he preferit incorporar la ressenya que portàvem de referent. Si algun dia vaig   per un lloc on tingui bona perspectiva de la paret , ja la faré.


Ara a descansar perquè resten tres dies d’activitat amb una exigència física important.

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada