Després de la
pallissa d’ahir, amb el Joan hem decidit afluixar un xic el pistó, sense deixar
els nostres objectius de conèixer la zona.
Aleshores el Joan va
recordar una via ideal per aquest fi,l’Aresta de la Pierre Sant Martin, una paret
sense pretensions , cami del refugi de Marialles i que a part de estar
completament assegurada, es maca i sense aproximació, vaja tot un regal per a
les nostres cames.!!!
Sortim del càmping a
les vuit i en menys d’una hora ja estem a Vilefranche de Conflent, ara ens
desviem de la carretera principal per anar a Villarec i sense deixar la
carretera asfaltada en cap moment ja arribem al nostre pàrquing , en una petita
central elèctrica.
Sobre nostre veiem
l’aresta que volem pujar.
Preparem el material
al mateix cotxe i fem la petita aproximació , molt còmode.
A la zona hi ha
equipament esportiu que utilitzen les empreses d’aventura per portar clients, i
aviat tenim companyia, per sort els clients son principiants i no faran la via,
tan sols el primer tram i tindrem tota l’aresta per nosaltres sols.
La primera tirada
presenta dues opcions, una de fàcil que deixem per als nostres veïns i una
directa que volem fer nosaltres, una placa equipada d’esportiva amb una
dificultat de cinquè superior o sis a, aquest tram difícil concentrat en un
parell de passatges de slap.
La reunió la fem en
una balconada a uns trenta metres.
La segona supera un
sostret per l’esquerra amb un passatge
aeri, però aviat torna ajeure’s fins entrar en la següent reunió també a trenta
metres. Cal dir que de moment no hem posat res del nostre material, la via
demana portar algun camelot , però son bàsicament per reforçar les reunions que
per altre banda no estan malament donat que es fan en arbres força potents.
La tercera tirada és
com l’anterior o un xic més fàcil
La quarta , també és
fàcil, però per fer,la més interessant la via va cercant els trams de paret més
verticals i en algun d’aquests cal mirar-se bé el passatge..
La cinquena ja és més
interessant i més mantinguda tota ella però la dificultat és suau i et permet
gaudir-la molt.
La sisena, comença
tombada però agafa una placa que poc a poc va redreçant-se fins que arribant a
la reunió hi ha algun passatge vertical i bonic.
Aquesta reunió la fem
just al fil de l’aresta, ara tan sols ens resta fer tota l’aresta que ens
separa del bosc de la dreta per anar a cercar el camí de baixada.
La baixada molt
còmoda i senyalitzada, en deu minuts ens deixa al camí que hem deixat a peu de
via i a cinc minuts del cotxe.
La via ha estat molt
rapida i bonica, com diu en Joan , una via que cal anar repetint per a
assumir el seu encant.
Hem acabat molt aviat
i ens relaxem fent fotos de la zona i de l’itinerari i poder fer la ressenya,
aleshores ens adonem dels castells que s’estan muntant sobre nostre i decidim
marxar. No trigarà gaire en caure el primer ruixat.
Ha estat una matinal
molt bona, Gracies Joan!!!, no hi ha com tenir un bon guia per conèixer aquests
llocs.
Dema ja podrem tornar
a castigar el cos.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada