Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimecres, 5 de setembre de 2018

PARET DE XURULLA (ESTRELLA I SANT MIQUEL)


DIMECRES, 29 D’AGOST

El període estival sembla que s’acaba i tot comença a tornar a la normalitat.
La colla comença a donar senyals de vida i aquest dimecres per sortir ja serem cinc.
Les previsions del temps no son gaire bones, però donen millors perspectives a ponent i decidim arriscar-nos. Tot i no ser la millor època per anar-hi  ens decidim per anar a Ager i provar les darreres vies que han obert en Luichy i el Remi a la paret de Xarulla. La via Estrella i la via Sant Miquel.


Sortim com sempre del Hotel del Bruc i com que no tenim presa ens aturem a Bellcaire per esmorzar i d’allà directes al pàrquing de la pista de Colobó, on no hi ha cap cotxe , estarem tots sols a la paret.
Fem la feixuga aproximació i una vegada a peu de via ens repartim les vies i les cordades.
A la via Estrella es posen el Joan, en Ramon i el Manel i a la via San Miguel el Gines i jo.
Aquesta via d’entrada sembla més fluixa i menys agraïda que la seva veïna.


Una primera tirada amb un sol passatge un xic difícil i la resta quasi caminant fins la reunió. La roca a controlar per no tirar pedres, excepte el tram més difícil on la roca es bona.
La segona una bona tirada amb un grau amable i les assegurances allunyades però es deixa fer molt bé .


La tercera molt semblant a la segona però més curta.
En conjunt una via bonica i amable.


Com que som dos i hem acabat abans que els companys, baixem per la canal i ens posem a la seva via , la via Estrella. Ja ho teníem pensat , però el dubte de la meteo no ens permetia plantejar-ho com a un objectiu. La meteo aguanta i de moment , ni rastre de boires.
Aquesta segona via, la Estrella, és com la primera que hem fet però un xic més picantona.


La primera tirada, no gaire agraïda per arribar al esperó més marcat, roca trencada i forces matolls arreu de l’itinerari.


La segona , molt bonica amb les assegurances un pel lluny però es deixa fer, la roca esta sanejada però al tram més difícil es veuen trams sanejats que et fan pensar si ho ha estat suficientment sanejada, la veritat és que si.


La tercera tirada estèticament és més bonica que la segona però amb un plus menys de dificultat  que fa que puguis gaudir-la molt.
Acabada aquesta tirada tan sols queda un curt tram de 15 metres per sortir al cim.


Una vegada al cim, ens esperem que els companys surtin de la seva via, per baixar tots junts fins el cotxe.


Ara tan sols resta baixar a Ager per fer un bon àpat i comentar la jugada, sobretot la de la meteo que ens ha tingut enganyats, segons ells ara tindria que ploure i en canvi no hi ha cap boira pels voltants.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada