DIMECRES, 29 D’AGOST
El període estival
sembla que s’acaba i tot comença a tornar a la normalitat.
La colla comença a
donar senyals de vida i aquest dimecres per sortir ja serem cinc.
Les previsions del
temps no son gaire bones, però donen millors perspectives a ponent i decidim
arriscar-nos. Tot i no ser la millor època per anar-hi ens decidim per anar a Ager i provar les
darreres vies que han obert en Luichy i el Remi a la paret de Xarulla. La via
Estrella i la via Sant Miquel.
Sortim com sempre del
Hotel del Bruc i com que no tenim presa ens aturem a Bellcaire per esmorzar i
d’allà directes al pàrquing de la pista de Colobó, on no hi ha cap cotxe ,
estarem tots sols a la paret.
Fem la feixuga
aproximació i una vegada a peu de via ens repartim les vies i les cordades.
A la via Estrella es
posen el Joan, en Ramon i el Manel i a la via San Miguel el Gines i jo.
Aquesta via d’entrada
sembla més fluixa i menys agraïda que la seva veïna.
Una primera tirada
amb un sol passatge un xic difícil i la resta quasi caminant fins la reunió. La
roca a controlar per no tirar pedres, excepte el tram més difícil on la roca es
bona.
La segona una bona
tirada amb un grau amable i les assegurances allunyades però es deixa fer molt
bé .
La tercera molt
semblant a la segona però més curta.
En conjunt una via
bonica i amable.
Com que som dos i hem
acabat abans que els companys, baixem per la canal i ens posem a la seva via ,
la via Estrella. Ja ho teníem pensat , però el dubte de la meteo no ens
permetia plantejar-ho com a un objectiu. La meteo aguanta i de moment , ni
rastre de boires.
Aquesta segona via,
la Estrella, és com la primera que hem fet però un xic més picantona.
La primera tirada, no
gaire agraïda per arribar al esperó més marcat, roca trencada i forces matolls
arreu de l’itinerari.
La segona , molt
bonica amb les assegurances un pel lluny però es deixa fer, la roca esta
sanejada però al tram més difícil es veuen trams sanejats que et fan pensar si
ho ha estat suficientment sanejada, la veritat és que si.
La tercera tirada
estèticament és més bonica que la segona però amb un plus menys de
dificultat que fa que puguis gaudir-la
molt.
Acabada aquesta
tirada tan sols queda un curt tram de 15 metres per sortir al cim.
Una vegada al cim,
ens esperem que els companys surtin de la seva via, per baixar tots junts fins
el cotxe.
Ara tan sols resta
baixar a Ager per fer un bon àpat i comentar la jugada, sobretot la de la meteo
que ens ha tingut enganyats, segons ells ara tindria que ploure i en canvi no
hi ha cap boira pels voltants.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada