Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 13 de setembre de 2018

XEMENEIA FONDA


DISSABTE, 01 DE SETEMBRE

Aquesta setmana, no podia sortir per imperatiu familiar, peò un canvi a darrera hora, m’ha deixat lliure el dissabte, ara tan sols cal trobar company o demanar per incorporar-me a una cordada ja feta.
El resultat ha estat que m’han acollit el Joan i el Juan Carlos en la seva cordada , que tenen un objectiu prou engrescador, la Xemeneia Fonda a la zona del Doll.
Aquesta paret vaig visitar-la fa uns anys però  la via escollida ens va superar (la Manowar) i  vàrem escapar-nos per la feixa. Ara encara tinc pendent de fer la part superior.
El dissabte quedem en trobar-nos al hotel del Bruc, però tan sols ha vingut el Joan (el Juan Carlos, no pot venir) , mentre marxem anem negociant si fem la via o la deixem per una nova sortida, però finalment decidim anar-hi.


Una vegada al pàrquing de la Font llonga agafem la rasa que queda sota les torres elèctriques en direcció Est fins que quedem tallats per un desnivell, aleshores direcció Sud i anar descendint grades fins arribat al llit de torrent que seguirem fins quasi el final, just fins a trobar unes fites i un corriol que surt a la dreta. Aquí anirem trobant fites (no gaires) fins el ràpel amagat darrera un arbre.
El ràpel de 25 metres ens deixa quasi a l’altura del embassament ara tan sols resta seguir el peu de paret direcció Oest fins a localitzar el peu de via.


La via ens ha semblat curiosa i sobre gustos no està res escrit, però si que puc assegurar-vos que sortireu ben enfarinats.
La primera tirada presenta un tram dret amb roca a controlar, hi ha dos ponts de roca, una vegada superat aquest tram , unes rampes rocoses i amb molta vegetació ens permeten anar guanyant metres. Nosaltres hem fet reunió als 60 metres en un arbre gran dins la canal.


La segona, és una rampa caminant fins els darrers 20 metres que és redreça , just a l’entrada de la canal, han estat uns 100 metres.
La tercera tirada l’hem dividit en dues per evitar el fregament de les cordes, un primer tram de 30 metres amb una dificultat de quart grau i un segon tram igual de llarg fins la cova dels Maquis, però un xic més difícil.


La cova és un amagatall força curiós i bonic. La següent tirada és de transició aprofitant la feixa on hi ha el escapament i fer reunió en un arbre molt a prop de la xemeneia.
La tirada següent ens torna a deixar en plena xemeneia, hi ha un burí i un pont de roca quasi junts, primer caminant però després cal superar un diedre molt polit que ens deixa en una reunió penjada just sobre la cova.


La tirada setena , és amb diferencia la més difícil de la via, primer un desplom , molt assegurat amb ponts de roca, bona roca però desplomat, aquest tram deixa pas a un tram amb roca no tan bona, també molt vertical i assegurat amb ponts de roca, però aquesta vegada l’escalada és exterior i amb un pati considerable. L’entrada a la reunió és lletja i cal fer-la al estil tarzan.


Ara estem completament dins de la fissura i és on notarem més aquesta circumstancia, la tirada següent presenta el terra plena de guano i sorra, (cal pujar-la amb tècnica de X, procurant no tocar gaire el fons) i cada pas que fas tocant aquesta zona, representa una dutxa de terra per al company que t’assegura, la reunió la fem al final de la rampa, just quant la xemeneia torna a redreçar-se.


La novena tirada, cal superar un caos de blocs assegurats per ponts de roca i flotants, no és difícil però cal anar en compte amb les pedres on t’agafes, perquè estan soldades amb fang. La reunió al peu d’un espero ple de forats, que sembla un gruyere.


La darrera tirada és la més curiosa i divertida de la via, comença superant l’espero de sobre la reunió pel fils de l’aresta aprofitant els forats del gruyere, una vegada superat l’esperó cal endinsar-se al fons de la fissura i aquí comença el divertiment, (millor encendre el frontal) i posar-se d’esquena a la llum, sinó la claror no et deixa veure res, cal anar pujant en tècnica de X i anirem trobant algun pont de roca llaçat, (més que res per indicar el camí) i seguir pujant, hi ha un moment que veurem dos forats de llum que formen dues pedres molt grans encastades, cal anar entre les dues i passar a l costat de la llum (nosaltres hem pujat fins sobre la segona pedra i la continuació l’hem vist molt difícil i hem reculat). Una vegada sobre la primera pedra cal sortir al exterior fins sobre una petita pedra, just al costat hi ha un pitó (que nosaltres hem vist una vegada havíem posat un camelot a una fissura propera i molt bona), no hem passat el pito per evitar el fregament.


El que queda es superar un tram de placa fins a tocar el sostre de la cova (aquí podem posar un camelot, (teòricament hi ha un pont de roca ) però no l’hem vist i fer una apretada per sortir a la dreta fora de la via. La reunió esta un uns arbres a uns cinc metres (hi ha dues o tres bagues llaçades a les branques).
La tornada, crec que és millor anar perla dreta, però nosaltres hem sortir recte amunt i fent un xic el senglar hem arribat al cotxe.

J. ESTRUCH



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada