DISSABTE, 01 DE SETEMBRE
Aquesta setmana, no
podia sortir per imperatiu familiar, peò un canvi a darrera hora, m’ha deixat
lliure el dissabte, ara tan sols cal trobar company o demanar per incorporar-me
a una cordada ja feta.
El resultat ha estat
que m’han acollit el Joan i el Juan Carlos en la seva cordada , que tenen un
objectiu prou engrescador, la Xemeneia Fonda a la zona del Doll.
Aquesta paret vaig
visitar-la fa uns anys però la via
escollida ens va superar (la Manowar) i
vàrem escapar-nos per la feixa. Ara encara tinc pendent de fer la part
superior.
El dissabte quedem en
trobar-nos al hotel del Bruc, però tan sols ha vingut el Joan (el Juan Carlos,
no pot venir) , mentre marxem anem negociant si fem la via o la deixem per una
nova sortida, però finalment decidim anar-hi.
Una vegada al
pàrquing de la Font llonga agafem la rasa que queda sota les torres elèctriques
en direcció Est fins que quedem tallats per un desnivell, aleshores direcció
Sud i anar descendint grades fins arribat al llit de torrent que seguirem fins
quasi el final, just fins a trobar unes fites i un corriol que surt a la dreta.
Aquí anirem trobant fites (no gaires) fins el ràpel amagat darrera un arbre.
El ràpel de 25 metres
ens deixa quasi a l’altura del embassament ara tan sols resta seguir el peu de
paret direcció Oest fins a localitzar el peu de via.
La via ens ha semblat
curiosa i sobre gustos no està res escrit, però si que puc assegurar-vos que
sortireu ben enfarinats.
La primera tirada
presenta un tram dret amb roca a controlar, hi ha dos ponts de roca, una vegada
superat aquest tram , unes rampes rocoses i amb molta vegetació ens permeten
anar guanyant metres. Nosaltres hem fet reunió als 60 metres en un arbre gran
dins la canal.
La segona, és una
rampa caminant fins els darrers 20 metres que és redreça , just a l’entrada de
la canal, han estat uns 100 metres.
La tercera tirada
l’hem dividit en dues per evitar el fregament de les cordes, un primer tram de
30 metres amb una dificultat de quart grau i un segon tram igual de llarg fins
la cova dels Maquis, però un xic més difícil.
La cova és un
amagatall força curiós i bonic. La següent tirada és de transició aprofitant la
feixa on hi ha el escapament i fer reunió en un arbre molt a prop de la
xemeneia.
La tirada següent ens
torna a deixar en plena xemeneia, hi ha un burí i un pont de roca quasi junts,
primer caminant però després cal superar un diedre molt polit que ens deixa en
una reunió penjada just sobre la cova.
La tirada setena , és
amb diferencia la més difícil de la via, primer un desplom , molt assegurat amb
ponts de roca, bona roca però desplomat, aquest tram deixa pas a un tram amb
roca no tan bona, també molt vertical i assegurat amb ponts de roca, però
aquesta vegada l’escalada és exterior i amb un pati considerable. L’entrada a
la reunió és lletja i cal fer-la al estil tarzan.
Ara estem
completament dins de la fissura i és on notarem més aquesta circumstancia, la
tirada següent presenta el terra plena de guano i sorra, (cal pujar-la amb
tècnica de X, procurant no tocar gaire el fons) i cada pas que fas tocant
aquesta zona, representa una dutxa de terra per al company que t’assegura, la
reunió la fem al final de la rampa, just quant la xemeneia torna a redreçar-se.
La novena tirada, cal
superar un caos de blocs assegurats per ponts de roca i flotants, no és difícil
però cal anar en compte amb les pedres on t’agafes, perquè estan soldades amb
fang. La reunió al peu d’un espero ple de forats, que sembla un gruyere.
La darrera tirada és
la més curiosa i divertida de la via, comença superant l’espero de sobre la
reunió pel fils de l’aresta aprofitant els forats del gruyere, una vegada
superat l’esperó cal endinsar-se al fons de la fissura i aquí comença el divertiment,
(millor encendre el frontal) i posar-se d’esquena a la llum, sinó la claror no
et deixa veure res, cal anar pujant en tècnica de X i anirem trobant algun pont
de roca llaçat, (més que res per indicar el camí) i seguir pujant, hi ha un
moment que veurem dos forats de llum que formen dues pedres molt grans encastades,
cal anar entre les dues i passar a l costat de la llum (nosaltres hem pujat
fins sobre la segona pedra i la continuació l’hem vist molt difícil i hem
reculat). Una vegada sobre la primera pedra cal sortir al exterior fins sobre
una petita pedra, just al costat hi ha un pitó (que nosaltres hem vist una
vegada havíem posat un camelot a una fissura propera i molt bona), no hem
passat el pito per evitar el fregament.
El que queda es
superar un tram de placa fins a tocar el sostre de la cova (aquí podem posar un
camelot, (teòricament hi ha un pont de roca ) però no l’hem vist i fer una
apretada per sortir a la dreta fora de la via. La reunió esta un uns arbres a
uns cinc metres (hi ha dues o tres bagues llaçades a les branques).
La tornada, crec que
és millor anar perla dreta, però nosaltres hem sortir recte amunt i fent un xic
el senglar hem arribat al cotxe.
J. ESTRUCH
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada