Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 13 de setembre de 2018

VIA ESTAT DE GRACIA


DISSABTE, 01 DE SETEMBRE

Aquesta setmana estem tots dispersos, uns encara de vacances, altres amb compromisos, però finalment la Isabel i jo coincidim  i podrem sortir.
Li proposo anar a la Roca Gran d’en Ferrús, amb la intenció de fer la via Saraban o la Izzabella (aprofitant que estem allà trobar algun bolet podria ser un final de festa molt bo). La setmana anterior vàrem fer la via Indi sediciós i l’estat del bosc , va agradar-me molt, esta a punt per fer una bona florida de bolets !!!.
Pujant, ja veiem que no soc l’únic que he vist que hi haurà florida de bolets !!!. Tota la carretera és un pàrquing, hi ha cotxes per tot arreu. Per sort quan deixem la carretera i agafem la pista , el nombre de cotxes baixa considerablement, tot i així hi ha tot terrenys per tot arreu.
Una vegada al pàrquing, hi ha dos cotxes, uuufff !!!. esperem que no siguin escaladors.
Agafem el material i comencem l’aproximació, tot regalima aigua, però estem decidits a provar-ho i pugem fins el peu de via. Buaaa, no hem tingut sort, regalima aigua tant a la xemeneia inicial com a la part alta on hi ha les majors dificultats,..... bé, caldrà fer un replantejament.
Mirem l’izzabella i també , al diedre hi ha aigua però a la part superior , sembla un mirall , l’aigua ho envaeix tot.
Ja que hem pujat fins aquí dalt , no baixarem amb les mans buides i deixem el material amagat i comencem a la caça del bolet, tot un èxit, en poca estona , n’hem arreplegat forces.


Son les dotze, i encara tenim ganes d’escalar, decidim  arribar-nos a Malanyeu i fer quelcom, encara que sigui curt.
Al pàrquing hi ha quatre o cinc cotxes, i per la paret veiem cordades repartides,
Nosaltres ens decantem per les vies de l’esquerra del Deveso que són curtes i rapides, i sense adonar-nos ens parem en la via “Estat de gracia”.


Com que totes les vies d’aquesta zona son quasi iguals , no tinc ni idea si ja l’hem fet, però l’important es escalar.
La primera tirada, segueix un petit esperó, esta assegurada amb ponts de roca i presenta un petit tram de cinquè grau.
La segona tirada, surt per un sistema de fissures i resseguint el fil de l’esperó supera un parell de ressalts fins a fer reunió en un arbre a l’esquerra de l’esperó.


La tercera comença vertical per entrar en un tram de roca a controlar i després per una canal fins el cim. Aquí s’acaba la via però cal anar crestejant fins el ràpel de la via Aina, per no perdre temps , decidim que segueixo fins acabar la corda i la Isabel , farà la resta fins el ràpel.
Amb dos ràpels tornem a ser al terra i com veiem que la gent comença a baixar, decidim deixar-ho, al menys hem fet una mica d’esport.
Ara directes a casa que caldrà netejar el bolets i fer un bon apat.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada