DIMECRES, 12 DE SETEMBRE
Sembla que aquesta
setmana ja hi som tots, la xarxa de contactes comença a funcionar normalment i
a principi de setmana ja tenim quòrum per sortir dimecres.
Les propostes que van
sortint sembla que son de quedar-se per Montserrat, però per aprofitar la època
de bolets, m’agradaria pujar al Berguedà per inspeccionar alguna zona.
La colla sembla no
estar per la labor i tot i que dono veus, ningú s`apunta
Bé, el Ginés i jo
anirem a veure que trobem. La proposta inicial de pujar al Berguedà es confirma
i sortim per aturar-nos a El Rosal per
esmorzar.
Com que el Ginés no
coneix la zona , li proposo anar a Malanyeu, concretament al Altar i fer alguna
de les vies que tinc pendents.
La nova guia del
Begueda hem dona pistes d`alguna via que no
tenia controlada i li proposo fer una matinal de descoberta.
El nostre primer
objectiu la via “Les Montserrats” i encara que ens costa una mica de trobar (al
bosc hi ha molts arbres caiguts i dificulta l’aproximació).
No hi ha pèrdua, els
parabolts grocs, assenyalen les vies que són del Guillem.
La primera tirada, (
i la millor!!! ) puja per una línia de roca bona, farcida d’assegurances, és
una tirada d`uns trenta metres amb una dificultat de cinquè , encara que hi ha
un tram que pot arribar a cinquè superior, però molt assegurat.
La segona, cap
problema , seguir les xapes grogues i amb poca dificultat, encara que cal anar
en compte amb la roca, comença a estar trencada.
La tercera . ja és el
súmmum, roca mooolllt trencada, sort de les molts assegurances que hi ha, si no
.....
Amb tres ràpels , al
terra i ara cal decidir que farem.
Com que el Gines té
presa per tornar a casa , ens decidim per cercar una via de l’ Amadeu Pages que
hi ha més a ponent i que no coneixia.
Anem resseguint el
peu de paret i aviat veiem un pont de roca. Seguim el flanqueig i per fi descobrim el nostre
objectiu.
La primera tirada,
segons el llibre és de 50 metres però als cinquanta metres estàs al mig d’una
placa en un matoll amb una baga, nosaltres hem seguit a l’esquerra fins un
arbre gran amb una baga penjada, hem fet seixanta metres ben bons.
La segona , diu el
llibre que comença sota un sostre. Tot esta embrossat però entre branques
sembla intuir-se un sistema de blocs que fan sostres ???. Surto de la reunió i
encara que brut, vaig superant petits desploms i plaques amb bona roca, però
sense rastres de pas anteriors, la veritat que he posat quatre assegurances,
dos micros i tres camelots, fins que el company m’ha cridat que no hi havia més
corda.
Arribo fins una
feixa, sense veure res , fins que més a la dreta veig un arbre amb una baga i
un maillon, (he trobat la reunióoo), uuuffff !!! i fart de tibar corda.
Tampoc coincideixen
els metres, he tornat a fer seixanta metres llargs.
Muntem el ràpel i
recte avall, sorpresa , la baixada la fem per una placa neta i bonica i acaba
en un replà entre arbres. Baixant , he vist un pont de roca i un encastador a
més del sostret del que parla el llibre.
Muntem un segon ràpel
del arbre (equipat) i ja he vist on he fallat. En la baga llaçada en un arbre
de la primera tirada calia anar a la dreta i jo he anat a l’esquerra.
J. ESTRUCH
A la paret de l'Altar hi ha algunes vies del Francesc Sunyol prou bones, la Vinga-vinga la deus haver fet ja oi? al fons n'hi ha una que passa per un sostre que fa patxoca, ara no en recordo el nom...
ResponElimina