Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 13 de setembre del 2018

VIES MONTSERRATS I ÉS AIXÍ AIXÒ


DIMECRES, 12 DE SETEMBRE

Sembla que aquesta setmana ja hi som tots, la xarxa de contactes comença a funcionar normalment i a principi de setmana ja tenim quòrum per sortir dimecres.
Les propostes que van sortint sembla que son de quedar-se per Montserrat, però per aprofitar la època de bolets, m’agradaria pujar al Berguedà per inspeccionar alguna zona.
La colla sembla no estar per la labor i tot i que dono veus, ningú s`apunta
Bé, el Ginés i jo anirem a veure que trobem. La proposta inicial de pujar al Berguedà es confirma i sortim per aturar-nos a  El Rosal per esmorzar.
Com que el Ginés no coneix la zona , li proposo anar a Malanyeu, concretament al Altar i fer alguna de les vies que tinc pendents.
La nova guia del Begueda hem dona pistes d`alguna via que no  tenia controlada i li proposo fer una matinal de descoberta.


El nostre primer objectiu la via “Les Montserrats” i encara que ens costa una mica de trobar (al bosc hi ha molts arbres caiguts i dificulta l’aproximació).
No hi ha pèrdua, els parabolts grocs, assenyalen les vies que són del Guillem.


La primera tirada, ( i la millor!!! ) puja per una línia de roca bona, farcida d’assegurances, és una tirada d`uns trenta metres amb una dificultat de cinquè , encara que hi ha un tram que pot arribar a cinquè superior, però molt assegurat.


La segona, cap problema , seguir les xapes grogues i amb poca dificultat, encara que cal anar en compte amb la roca, comença a estar trencada.
La tercera . ja és el súmmum, roca mooolllt trencada, sort de les molts assegurances que hi ha, si no .....


Amb tres ràpels , al terra i ara cal decidir que farem.
Com que el Gines té presa per tornar a casa , ens decidim per cercar una via de l’ Amadeu Pages que hi ha més a ponent i que no coneixia.
Anem resseguint el peu de paret i aviat veiem un pont de roca. Seguim el flanqueig i per fi descobrim el nostre objectiu.


La primera tirada, segons el llibre és de 50 metres però als cinquanta metres estàs al mig d’una placa en un matoll amb una baga, nosaltres hem seguit a l’esquerra fins un arbre gran amb una baga penjada, hem fet seixanta metres ben bons.


La segona , diu el llibre que comença sota un sostre. Tot esta embrossat però entre branques sembla intuir-se un sistema de blocs que fan sostres ???. Surto de la reunió i encara que brut, vaig superant petits desploms i plaques amb bona roca, però sense rastres de pas anteriors, la veritat que he posat quatre assegurances, dos micros i tres camelots, fins que el company m’ha cridat que no hi havia més corda.


Arribo fins una feixa, sense veure res , fins que més a la dreta veig un arbre amb una baga i un maillon, (he trobat la reunióoo), uuuffff !!! i fart de tibar corda.
Tampoc coincideixen els metres, he tornat a fer seixanta metres llargs.


Muntem el ràpel i recte avall, sorpresa , la baixada la fem per una placa neta i bonica i acaba en un replà entre arbres. Baixant , he vist un pont de roca i un encastador a més del sostret del que parla el llibre.
Muntem un segon ràpel del arbre (equipat) i ja he vist on he fallat. En la baga llaçada en un arbre de la primera tirada calia anar a la dreta i jo he anat a l’esquerra.
Bé, caldrà tornar-hi un dia per fer la via pel lloc correcte.

J. ESTRUCH
 



1 comentari:

  1. A la paret de l'Altar hi ha algunes vies del Francesc Sunyol prou bones, la Vinga-vinga la deus haver fet ja oi? al fons n'hi ha una que passa per un sostre que fa patxoca, ara no en recordo el nom...

    ResponElimina