Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dijous, 20 de setembre de 2018

VIA AMIGOS DEL GALAYAR


DISSABTE, 15 DE SETEMBRE

Aquesta setmana anem completament a l’aventura, cap del que ens hem trobat coneix la zona i tan sols ens porta l’afany d’aventura i de conèixer llocs nous.
El Juan Carles, va llençar l’ham a mitja setmana i hem estat cinc els que hem picat ,  ( El Joan, l’Isabel, el Juan Carlos, en Xavier , en  Jaume  i jo ) tot i saber que la zona on vol anar es territori Marmolejo i ja sabem com són les vies que obre.
Ens agrada patir !!!



Va proposar anar a Baldellou, més concretament a la Roca Blanca per fer la via “Amigos del Galayar”, una via poc equipada en un territori desconegut.
Sortim com sempre a les set i mitja i directes a Bellcaire  d’Urgell per fer un bon esmorzar.
Ja havent complert el primer tràmit, directes a Baldellou per començar l’aventura.



El primer problema, localitzar la paret (no es veu des de Baldellou) i sobretot trobar el camí d’aproximació. Per sort , al segon intent , hem trobat el pàrquing (El Joan Asin, en el seu blog ha fet una descripció acurada de l’aproximació).
Una vegada a la paret ens dividim en tres grups, en Xavier i en Jaume escolleixen una via veïna, la via Beovi i la resta farem dues cordades per fer la via “Amigos del Galayar”.



La via està quasi neta d’assegurances, i les que hi ha són més aviat testimonials, però tot i així hem tingut la bona sorpresa de trobar la primera reunió equipada amb dos parabolts amb anella.
Totes les tirades estan bastant brutes, prova que no és una via de consum massiu.



La primera tirada, un diedre que impressiona, molt vertical . Hi ha un pont de roca al tram final i un al començar (a la reunió de terra). La primera cordada ha detectat un bloc perillós i la segona ha fet neteja, (je, je, no sigui que ens caigui sobre).



La segona tirada, comença amb un pas potent que hem fet amb un estrep, després superar un diedre  fins arribar a un sostre i evitarem aquest per l’esquerra, tot travessant-lo per una placa. A la tirada hi ha un pitó(pas d’artificial) i un cordino en un arbre poc abans de la reunió.



La tercera , sembla més suau, un diedre no tan vertical, però hi ha un passatge que m’ha costat molt de superar, hi ha un pitó i un pont de roca en aquest tram.
La quarta tirada, és molt estètica, llàstima d’una feixa que separa en dos trams la tirada. En aquesta tirada hi ha un pont de roca llaçat.
És una bona via per a la gent que li agrada posar trastos.



Una vegada al cim, i després de fer la foto de rigor, seguirem unes fites que ens porten al coll i directes avall fins a trobar el camí d’aproximació.
Una vegada al cotxe, ens aturem un xic a Baldellou per fer la cervesa i agafar forces per tornar a casa.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada