VIES TOMEU I SALVADORA

DIMECRES, 62 DE SETEMBRE

Després de la quilometrada de dissabte aquest dimecres toca quedar-se per les rodalies.

A principi de setmana comencen la convocatòria i aquesta vegada hem fet quasi PLE. Serem set !!!.

Aquesta vegada hem decidit anar a Malanyeu i sobre la marxa decidir cada un de nosaltres el seu objectiu.

Després d’esmorzar al Rosal i arribar al pàrquing de Malanyeu, acabem de definir les cordades.

Farem tres cordades, en Manel i en Boi aniran a la via Directa Carla, el Joan , l’ Isabel i en Pascuti volen anar a la Sac de impaciència i en Manel i jo anirem a la via Tomeu.

Aquesta via, fruit de la imaginació de l’Amadeu Pagès i en Joan Rovira, puja encaixonada entre les vies Escorpí i Astoret, no sé quina va obrir-se primer, el que si se segur que serà la que tingui menys assegurances fixes, je, je, ja sabem de que va el percal.

El principi és el mateix que la via “escorpí” però quan aquesta va a la dreta seguir recte amunt, pujant per la dreta d’una canal d’herba. A uns trenta metres hi ha una reunió, poc abans d’entrar entre dos arbres.

La segona, crec que hem agafat una zona que no era, nosaltres hem seguit recte amunt i per una placa que es decanta a la dreta fins aquedar a tocar la segona via de la Francesc Sunyol, coincidint amb la reunió.

La tercera, barem seguir la Francesc Sunyol però en el tram de 6a en lloc de pujar per el diedre assegurat amb parabolts cal agafar la segona fissura que cal protegir fins la sortida on hi ha un pont de roca llaçat. La resta de tirada hem seguit la Francesc Sunyol fins la reunió de la carena, però en lloc de acabar hem seguit per la fissura que va a la dreta on hi ha dos arbres amb bagues i hem anat a sortir per un diedre situat a la dreta, uns vint metres més.

Una vegada al cim, cal retornar a la reunió anterior resseguint la carena, però aquesta vegada per l’interior.

Fem la baixada amb tres ràpels i tornem a peu de via al mateix temps que veiem a les altres cordades que també arriben i volen fer una segona via.

Nosaltres ens decidim per la via Salvadora, una via situada just al costat de la via Montse Curto i de la que tan sols sabem que esta assegurada amb burins.

La primera tirada, segons el llibre de Berguedà vertical, té 55 metres, però he vist que hi ha una reunió intermitja que no hem fet. Les assegurances allunyen força i son difícils de veure, però l’escalada es molt bona i estètica, llàstima que als darrers metres les cordes pesen molt i no la gaudeixes , (la propera vegada farem la reunió intermitja!!).

La reunió és la mateixa que la segona de la Montse Curto.

La segona tirada comença igual però a l’altura de la primera assegurança de la tirada cal anar a l’esquerra per un terreny molt menys evident i molt més trencat i anar a sortir al peu de la placa final que per diferenciar-se de la Montse Curto cal anar pujant amb tendència a l’esquerra fins una fissura horitzontal i pel mig de la placa enfilar fins l’aresta cimera, hi ha un pont de roca llaçat en la placa final.

El ràpel l’hem fet per la Via Montse Curto i en dos ràpels ja estem al terra, ara cal retrobar-se amb els companys  i anem a La Nou per fer un bon àpat abans de tornar a casa, avui arribarem a una hora raonable !!!.

J. ESTRUCH