Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 2 d’octubre de 2018

VIA IZZABELLA


DIUMENGE, 39 DE SETEMBRE.

Aquesta setmana no he trobat company per sortir dissabte i he demanat auxili als companys de Vilafranca , que sempre estan disposats a sortir.
En un principi  quedem en Pere i jo, però el dissabte ja em diu que serem quatre i finalment hem estat cinc. Tot un èxit de convocatòria tot i tenint en compte que la meva proposta no és gaire encoratjadora.
La proposta és anar a la Roca Gran d’en Ferrus per fer una de les primeres vies que es van obrir a la zona, la Izzabella.


Cercant per les xarxes no hi ha quasi informació, tan sols un esquema de l’itinerari i la ressenya que surt al Desnivel.
De fet, arran d’aquesta ressenya m’he decidit a fer una ressenya amb la graduació que crec que li correspon i un croquis més acurat perquè la del Desnivel no crec que reflecteixi ni l’itinerari ni els graus correctament. (que quedi clar que és una apreciació particular).
La via es troba molt a prop del coll de l’Estret, uns cinquanta metres desprès de la via Indi sediciós i uns deu metres abans de la via Saraban i segueix un díedre molt marcat.


La primera tirada d’uns 60 metres amb roca molt trencada i sense possibilitats de protegir, per sort , la graduació és baixa.
Em fet reunió just al començament del díedre però no hi ha res. Hem posat un camelot del  número u en un forat


La segona tirada ja comença a redreçar-se , també te uns seixanta metres, cal anar per fora del díedre perquè la roca interior esta molt llisa i amb una patina que rellisca molt. La reunió en dos burils.


La tercera tirada és un xic més curta , hi ha un ressalt un xic més vertical  amb una sabina a dalt que és l’única assegurança que pot posar a la tirada, per guanyar metres hem fet la reunió uns metres més amunt en una petita cubeta que semblava un lloc lògic per trobar-hi la reunió, però no. Hem muntat la reunió amb tres camelots, números, tres, dos i u. Per sort el gran era a prova de bombes.


La quarta tirada comença per una placa amb bona roca, però cal superar un bony amb roca dolenta que et posa els pels de punta i difícil d’assegurar, la resta de tirada per roca crostosa fins la reunió que hem fet en un balcó  i amb aliens.


La cinquena tirada, comença superant un desplom agafats d’un tronc de sabina (jo diria que està morta) i seguir per un díedre fins que aquest es posa molt vertical, aquí cal sortir a la paret de la dreta i fer uns quinze metres sense possibilitats de protegir fins la reunió, situada sota un petit sostre. La reunió te un pitó i un excèntric encastat. Pot reforçar-se bé.


La darrera tirada ha estat la cirereta del pastis, no esperes trobar-te un díedre com aquest a la via, tan sols hi hem trobat un pitó nou (creiem d’ algú que va dir prou a mitja tirada). La tirada molt vertical i completament neta, sort que portàvem dos jocs de camelots si no.....


La ressenya del Desnivel a part de senyalar un itinerari diferent , la graduació és molt baixa.
Una vegada acabada la via , cal remuntar el bosc fins arribar a un petit corriol que ens deixa al camí de baixada normal.
Baixant encara em tingut temps d’omplir els cascos de rovellons.

J. ESTRUCH

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada