Els VISAS a principi dels anys 70´s

Els  VISAS  a  principi  dels  anys  70´s

dimarts, 30 d’octubre de 2018

EL TEMPLO DE LOS SUEÑOS


DIJOUS, 25 D’OCTUBRE

Si ahir tenia que tornar aviat a casa, avui és el contrari, no podré sortir a escalar fins desprès de les nou per compromisos familiars, (aquesta és la part dolents), la part bona és que els dijous normalment no puc sortir a escalar perquè treballo, aquest dijous és diferent!!!...... lliuro i tinc tot el dia .
Com és normal, faig la crida a la colla i l’ Isabel s’apunta, a més es compromet a portar-me a una zona que no conec i on ella té algun compte pendent.


La zona és “Predicadera”  a la Sierra de Guara..
A les 8,30 hem quedat al Bruc i sense perdre un segon enfilem carretera per arribar el més aviat possible.
L’ avantatge del viatge és que ella coneix el camí i l’ aproximació i anem directes al nostre objectiu.
Al aparcament habilitat diuen que hi ha capacitat per a sis cotxes i si aparques fora dels llocs habilitats en fan un petit detall en forma de multa. I  uufff !!! tot i ser dijous hi ha quatre cotxes.


Preparem el material i comencem el camí d ’aproximació, que per sort és molt còmode i amb unes vistes sobre Vadiello impressionants.
La via que porta ullada l’ Isabel és la via “El templo de los sueños” una via que si la pots fer en lliure presenta uns graus prohibitius però que al estar molt assegurada pot fer-se amb relativa comoditat, je, je.


Per sort aquesta via esta just a l’ entrada de la zona d’escalada i estalvies una bona estona de caminar.
La primera tirada  sembla roca dolenta, igual a Riglos, vermella i vertical amb grans blocs, ha estat molt sanejada però tot i així impressiona, la gran quantitat d’ assegurances fa que la progressió sigui tranquil·la, tot i axó , cal escalar.


La segona tirada , és el filtre, molt assegurada, unes 25 cintes per a 40 metres però cal treballar-los tot i fer servir un estrep.
Segons la ressenya , la tercera tirada és igual de difícil que la segona, però és molt més humana i pots forçar més trams en lliure


A la quarta tirada hem trobat discrepàncies amb la ressenya original, els metres que diuen son 55 metres fàcils amb una graduació de tercer grau, però nosaltres hem comptat uns 65 metres, a més els darrers deu metres son d’escalada, no molt difícils però quart grau segur que ho és. Als 55 metres no hi ha res i és on comença el flanqueig.


La cinquena tirada, comença amb un passatge estrany que cal sortejar amb habilitat però l’entrada a la reunió és molt vertical i fina. Aquesta reunió esta posada per a gaudi dels aperturistes, just sobre una petita agulla on tan sols i caven els dos peus.


El començament de la sisena tirada ens ha costat força, primer un parabolt , sense problemes, però desprès cal flanquejar a la dreta fins entrar en un díedre, aquest tram és força difícil. Una vegada dins el díedre la tirada es converteix en la millor tirada de la via, per a la gent amb un grau com el nostre .


La setena tirada i darrera, és complexa, primer cal superar un tram vertical que ens deixa a l’aresta cimera, però desprès cal resseguir aquesta aresta que és molt i molt estreta i que enllaça amb la paret principal, superat aquest tram, ja podem donar per acabada la via.


Cal remuntar fins la plataforma final, baixar a un collet i pujar fins el cim principal, ja seguint unes fites que no deixarem fins a retornar al camí d’ aproximació .
De tornada ens hem aturat a Sietamo. per fer la cervesa i agafar forces .

J. ESTRUCH


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada